PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA

Definició  i algunes utilitats de la pissarra digital:

La pissarra digital  Interactiva és, segons Manuel G. Vuelta,” un ordinador connectat a un videoprojector, el vídeo projecto projectarà la imatge que tenim a l’ordinador sobre qualsevol superfície, el que passa  és que si la superfície de projecció és una pissarra digital interactiva pot situar-se davant la pissarra i amb un llapis electrònic, pot fer anotacions i  a la vegada controlar l’ordinador. El llapis té la punta que fa de botó esquerra de l’ordinador, mentre que els botons laterals: un fa de doble clic i l’altre fa la funció de botó dret. En definitiva el professor pot tenir un llapis que fa de ratolí a la seva mà. Important tot el que està fent a la pissarra digital Interactiva ha quedat guardat. Amb aquestes dades les poden imprimir o enviar per correu electrònic o exportar-los a qualsevol format.

Un dada important és que l’alumne en cas que no pugui venir a classe pot seguir la classe via Internet el que estem fent a classe.

Per una altra banda Manuel G Vuelta ens mostra una pissarra digital Interactiva portàtil que mitjançant bluetooth pot connectar-se amb la que tenim fixa a l’aula. Segons aquesta en Manuel G. Vuelta és molt fàcil treballar amb la pissarra digital Interactiva: A mesura que vas canviant algunes funcions, la pissarra es va adaptant, per exemple, amb el simulador pots realitzar circumferències i encara que no estiguin ben fetes els pots corregir perquè quedin tal qual o fer exercicis de simulació per explicar que és in pèndol.

Objectius i recursos didàctics de cara a l'educació infantil:

Motivació del professorat i de l’alumnat.

Aprenentatge més significatiu.

Els alumnes tenen un paper més actiu.

Resolució de problemes d’aprenentatge.

Renovació dels processos d’ensenyança-aprenentatge.

Treball cooperatiu a l’aula degut a la visualització de la informació conjunta per Internet, per exemple.

Aplicacions didàctiques de la pissarra digital Interactiva:

La pissarra digital té diferents aplicacions com hem pogut observar:

·         La PDI com a pissarra digital blanca o com pissarra tradicional. Aquesta forma d’utilitzar-la fa que nosaltres no tinguem cap imatge per projectar i podem utilitzar algunes aplicacions per anar omplint la pissarra com escriure, fer dibuixos, formes, etc.

·         La PDI com a eina de suport per anar realitzant explicacions amb el retolador i e pot anar fent anotacions per ampliar o complementar les seves aplicacions (per exemple subratllant una paraula, o remarcant alguna frase que ens interessi).

·         Utilitzar la PDI explorant totes les funcions de la barra d’eines flotants per complementar les explicacions o afegir detalls importants, auto-formes, per buscar informació per internet mitjançant el teclat virtual.

·         El reflector fixar-se en una part concreta de la pantalla mentre les altres parts estan obscures; la lupa que augmenta el zoom dels continguts projectats a la pantalla.

Reflexió:

Hem pogut observar les diferents aplicacions que pot tenir la pissarra digital en funció de les eines que ens presenta.

Em sembla interessant a l’hora d’utilitzar aquesta eina a l’aula fer una diferència semàntica entre recursos i activitats abans de comentar quin tipus d’activitats o aplicacions es podrien realitzar a educació infantil.

El recurs és aquell contingut que ens permet realitzar les nostres activitats: imatges, sons, mapes conceptuals, etc.

Les activitats contenen objectius, continguts i una avaluació que si no ho hem pogut planificar nosaltres no estarà adaptat al que volem fer possiblement. Depèn quines activitats ja estan fetes i no es poden adaptar.

Per tant, jo crec que una part important quan utilitzem els recursos disponibles que ens pot aportar la pissarra digital seria: primer conèixer bé les seves aplicacions i després, confeccionar nosaltres les nostres pròpies activitats que estiguin adaptades al nostre context escolar i als nostres alumnes.

Estem quasi a final de quadrimestre...

Pràcticament ens trobem en la recta final del quadrimestre, vàrem concloure les classes teòriques i pràctiques aquesta  setmana passada, fa tres o quatre dies enrere.

Seria interessant començar assenyalant el recorregut que hem fet des de principi de curs fins ara... Hem conegut més a fons el que representa la societat de la Informació i a quins avanços al llarg de la història es remunten a aquesta com: la impremta o el telègraf, etc. A la par les avantatges i inconvenients que aquesta reporta com el tema de la bretxa digital (les desigualtats que crea la digitalització) i el paper que pot jugar a l’escola en aquest tema, ajudant a compensar aquestes diferències tan marcades que poden existir a la Societat de la Informació.

Per aquest motiu, i per la importància que abasten dins l’actualitat, és tan necessària la formació dels docents i no només en competència digital, sinó en metodologies i en la pràctica diària dins l’aula. Encara i així aquesta continua essent la pedra angular, com emprar-les correctament a classe, com ensenyar als nostres alumnes a seleccionar i reutilitzar correctament aquesta informació, què fer amb tota la informació que trobem concretament, com sabem si realment és certa o no, són interrogants difícils de contestar, qüestions essencials a l’hora d’integrar les TIC a l’aula i poder tenir-les en compte com a eines d’ensenyament-aprenentatge.

De totes formes, encara queda molt de camí per recórrer, molta feina que fer com a futurs professionals de l’educació, si nosaltres creiem en les eines que manegem, encara que no exemptes de dificultats i d'inconvenients com tot el que és nou, aconseguirem que part del entorn es motivi i s’integri per poder moure’ns  i participar de forma activa en el nostre dia a dia.

Penso que si no incidim o busquem sortides reals d’integració de les noves tecnologies, tindrem les aules plenes d’ordinadors, Tablets, pissarres digitals, però no avançarem gaire en la societat en la qual vivim, i per tant, viurem en un desfasament continu entre el que hi ha a l’escola i fora. Per tant, hauríem de reflexionar primer com a docents i després com a ciutadans que és el què podem fer per millora aquesta situació.

LA COMUNICACIÓ EN UN CENTRE

La comunicació a un centre i a qualsevol organització que estigui formada per grups de persones és una eina essencial per poder coordinar-se i per dur a terme la feina, a part de com a eix principal de les relacions que es teixeixen dins d’aquesta.

Com a mestres és molt important que tinguem en compte quina relació volem establir amb l’entorn on ens movem ja que no mantindrem les mateixes relacions amb altres mestres que amb la direcció o amb els pares.

De cara als pares necessitaríem en primer lloc exposar les activitats que es fan a classe al dia a dia, els interessos dels seus fills, les necessitats que tenen, a part de demanar la seva participació en diferents actes o programacions que es facin a l’escola, en definitiva que formin part de l’escola, que se’ls doni l’oportunitat de participar i que puguin seguir el progressos que facin els seus fills a llarg de tot el curs escolar.

En referència als mestres, als companys de feina en aquest cas, personalment m’agradaria demanar col·laboració i coordinació constant a l’hora de programar activitats sobre tot al cicle d’Infantil depenent de les línies que hi hagi seria important acordar treballar en una mateixa direcció educativa perquè es vegi unió i coherència.

Finalment, amb la direcció que puguin tenir en compte les necessitats del professorat com a professionals i com a persones: recursos per poder desenvolupar de la forma més òptima la nostra feina a l’aula, suport de cara a conflictes o dificultats que puguin sorgir amb altres companys,  amb les famílies o els alumnes, supervisió constant de la feina que es va fent, etc.

Si per tal comunicar-me volgués fer servir les TIC per a diferents nivells de comunicació com hem vist, suposo que per a cada via utilitzaria recursos diferents i el més efectius possibles per crear un bon canal de comunicació.

Per exemple per comunicar-me amb els meus companys compartir carpetes o informació virtual mitjançant eines com el google docx, el dropbox o una wiki depenent de la utilitat si és per compartir informació o per realitzar un projecte comú on tothom pot anar afegint informació.

Per una altra banda amb les famílies podríem fer servir la web de centre per tal que estiguin informats sobre el centre i en què consisteix el projecte que s’està duent a terme. Mitjançant l’email una forma complementària a les tutories que es poden fer cara a cara. També mitjançant un bloc que ajudi als pares a integrar-se en la vida de l’aula i també relacionar-se amb altres famílies.

Per poder disposar de totes aquestes eines seria interessant que el Centre proveís de material suficient i disposes dels recursos econòmics i professionals necessaris per dur-lo a terme: ordinadors a l’aula, connexió a Internet, projectors, pissarres digitals, etc. I per una altra banda la suficient formació dels docents i adaptació de la metodologia per poder adaptar-ho a l’aula de forma diària.

En definitiva, les avantatges que ens poden aportar actualment les TIC de cara a millorar la comunicació són moltíssimes. Si pensem que la informació es pot transmetre al moment és fascinant, ja que si tens una urgència i vols pots enviar un missatge que l’altra persona el rep quasi instantàniament. Per una altra banda la comoditat, per exemple en els cas dels pares, que poden consultar la informació en el moment que desitgin, sense tenir que anar presencialment a l’escola cada vegada que volen assabentar-se de certes qüestions. Així com veien les TIC es poden facilitar molt les nostra comunicació i les nostres relacions.

NECESSITATS O MOTIVACIONS EN RELACIÓ A LA FEINA EN UN CENTRE ESCOLAR

Després de realitzar una pràctica a classe que va consistir en un debat on intervenien tres grups molt implicats en l'àmbit educatiu: els mestres, els centres i el govern, com a conclusió d'aquest, la professora va plantejar la dificultat existent en el que demana cada grup per poder dur terme el correcte funcionament d'un centre escolar. I en referència aquesta dificultat ens va fer la següent pregunta per reflexionar al bloc:

- Què t'agradaria o necessitaries perquè et motivessin en un centre?

En un principi, m’agradaria aclarir que considero que la motivació és un motor que ha de néixer d’un mateix per tal de tirar endavant qualsevol activitat, projecte o tasca que un desitgi realment. Partint d’aquesta base, la motivació, ja seria necessari haver-la desenvolupat o treballat mínimament abans d’arribar a un centre.

Encara i així està clar que en la motivació influeixen moltes altres variables com serien les experiències  en relació, en el nostre cas, a la preparació prèvia, és a dir, els estudis de Grau. Personalment, si  he de basar la meva motivació en l’experiència que he viscut des de l’inici dels meus estudis fins a dia d’avui, podria dir que una la teoria està molt allunyada de la pràctica. El que voldria reflectir amb això és que et fan creure la quantitat de possibilitats que té l’educació i tu com a docent futur podries aplicar per millorar l’aprenentatge dels infants. Després t’adones que moltes de les teories són un tant utòpiques i que molta de l’educació que estàs rebent com a estudiant és  tant o més tradicional en molts aspectes del que realment t’havies imaginat o t’havien fet creure. Com a conseqüència la teva motivació que en un primer moment era alta, acaba baixant, o en el meu cas concret ha estat així.

Després d’aquestes vivències, i tenint en compte que un ha de mirar cap a endavant amb  il·lusió i optimisme, traient, això sí, l’aprenentatge més positiu del que has viscut durant tants d’anys de formació, podria dir que crec que sí que estic ben formada i sé que no m’agradaria ser com a futura docent després d'haver tingut tants de models de professorat, a l’igual que sé el que sí  m’agradaria fer dins l’aula.

Per una altra banda, també és cert que al centre on em toqués anar, m’encantaria trobar-me amb alguna o algunes persones motivades, innovadores, creatives que em traspassessin part del les seves experiències i coneixements, i a la vegada poder compartir les meves idees i aportacions amb elles. Sóc conscient que a l’igual que als estudis de Grau, en qualsevol centre trobaré persones de tot tipus i condicions. No sempre serà fàcil entendre’m amb totes, ni coincidir en preferències i formes de treballar.

Una vegada aclarit que cap centre ni situació de feina ni de qualsevol altre tipus, serà mai utòpica ni perfecta, evidentment, considero com a requisit essencial o mínim, per tal que les persones que formin part de qualsevol empresa o col·lectiu estiguin motivades: per una banda hauria d’establir-se una comunicació fluïda entre tota la comunitat escolar i després que cadascú es sentís escoltat i valorat per les persones que t’envolten.

El plaer de les TIC a l l'Educació Infantil

Al llarg de l’assignatura hem anat veient la importància de l´ús de les TIC a l’escola. La primera raó està relacionada amb el terreny que han anat guanyant les noves tecnologies a la nostra societat.

L’objectiu principal a l’escola, potser no és tant introduir-les perquè els nostres alumes siguin competents dins l’aula només, sinó per a una formació permanent al llarg de la seva vida i com a futurs ciutadans, és a dir, aquests infants que seran futurs adults sàpiguen fer un bon ús d’aquestes i així poder incidir sobre el nostre món de manera positiva i reflexiva el dia de demà.

L’ús que poden fer de les TIC és molt divers, per aquest motiu l’escola, en conjunt amb la comunitat que l’envolta, ha d’oferir la formació corresponent tant al professorat com a les famílies dels alumnes perquè aquests també aprofitin i optimitzin els recursos que ens poden aportar aquestes eines de cara fins i tot a millorar els processos d’aprenentatge.

L’escola ha de ser innovadora, però està clar que una bona integració de les TIC, i nosaltres com a futurs docents ho hauríem de tenir molt en compte, no és utilitzar aquestes eines de qualsevol manera o amb finalitats lúdiques per entretenir als infants en determinats moments. Una integració real requereix d’uns objectius molt marcats, del disseny d’activitats amb finalitats educatives i que aquestes estiguin relacionades amb els continguts que s’estan treballant a classe.

Per tant, de cara a una bona pràctica docent hauríem de ser creatius i conscients de la feina que suposa el dissenyar activitats aprofitant els recursos que ens ofereixen, per exemple internet o altres eines com el power point, les tablets, etc.

Crec que els mestres hauríem de desenvolupar certa curiositat envers tot el que poden realitzar amb les TIC i d’aquesta forma transmetre’ls als nostres alumnes les mateixes ganes d’experimentar. Està clar que no tothom tindrà el mateix interès, ni les mateixes destreses i que serà un cost addicional de temps i aprenentatge, però que si realment tenim clar perquè ho fem, el resultat pot ser fabulós.

IDEES AL VOLTANT DEL SOFTWARE EDUCATIU Urbina. S.

Una de les principals idees que destaca Santos Urbina a l'article és que n'hi ha una proliferació de la industria del software infantil en els últims anys.

Alguns dels indicadors d'aquest creixement dels programes educatius  son: 

- Difusió d'aquests mitjançant companyies com Microsoft o editorials del nostre país. 

- Per una altra banda també articles en revistes d'informàtica de consum.

Alguns d’aquests productes oferts no estan adaptats a la nostra població.

Una pregunta que es fórmula davant les múltiples ofertes de software és si aquests posseeixen la qualitat suficient per ser considerats educatius.

La resposta d’alguns autors com Yager (1993) a aquesta qüestió seria que dependrà majoritàriament de l’elecció del software escollit.

Shade (1996) per una altra banda destaca el paper del mestre en la industria del software, perquè l’aprofitament de la tecnologia sigui òptim. En resum l’educador hauria d'ésser el que elegiria el software adequat.

Alguns estudis demostren que part d’aquests programes han estat creats amb objectius de tipus lucratiu, no amb finalitat educativa.

Consideracions del software educatiu per nens d’Infantil.

      Presentació del producte.

Els software a l’igual que altres productes que s’exposin al mercat han de tenir en compte una sèrie d’aspectes de cara a la seva comercialització i venda perquè han d’aportar beneficis, per tant, han de tenir presentacions que siguin interessants i atractives per tenir reclam de cara als compradors. Ex: caixes amb so digitalitzat o Cd ROM interactiu.

I per una altra banda, sempre funciona bastant bé de cara al consumidor, oferir un regal addicional. Per exemple: estoig de llapis de colors, figureta d’un personatge principal, etc.

Dispersió d’edats/ inespecificitat de l’usuari

Segons Shade “un bon programa educatiu és aquell que s’adapta a diferents nivells de desenvolupament”.

Encara i així la majoria de programes que abasten una ampli rang d’edats el que poden provocar és que alguns nens puguin dur-los a terme i altres els trobin massa simples i s’avorreixin.

Si el rang d’edats és molt ample és complicat adequar el disseny del software.

Instruccions/ consignes/indicacions

Les instruccions han de ser per norma de tipus verbal ja que al públic al qual van adreçades encara no dominen la lectoescriptura.

Característiques de les instruccions:

-Clares

- Completes en quan al que s’ha de fer.

- Qualitat del so: volum, la claredat de la gravació.

Menús/barra de botons

-Estabilitat en quan a la seva ubicació i disseny.

-Icons clars en quan a la seva utilitat.

-Abramson (1998): Grandària grossa i separats per evitar clics involuntaris.

-Pistes lluminoses i sonores perquè el nen desplaci el puntero cap aquella banda. Hem de tenir cura amb aquestes pistes que no siguin tampoc massa espectaculars, per no distreure el nen de la seva tasca.

-Encara que tingui moltes opcions pel tema de la configuració seria interessant que no porti més botons addicionals per no complicar el seu funcionament.

Els punters

-Color d’aquests contrastat amb el fons de la pantalla. Grossos i visibles però no perquè es cofonguin amb altres elements de la pantalla.

-Excés de botons pot provocar distraccions.

- Els punters mòbils poden ser atractius, però no han de despistar a la persona de l’activitat central.

-Poden adoptar múltiples formes, encara que han de ser poc vistosos per no interferir en la tasca del subjecte.

Ús tutelat o autònom

Aquests programes haurien de delimitar fins a on es pot realitzar un ús autònom o dirigit per part dels usuaris si aquests són infants.

Complexitat cognitiva de les tasques

Seria important a tenir el compte que el nivell de dificultat entre tasques fos equilibrat, es a dir, no passar de tasques molt senzilles a tasques molt complicades.

 Segons Hohmann (1998) en teoria el software s’hauria d’anar adaptant al nivell inicial de l’usuari i al seu progrés o avanç en els tasques.

Adaptació a les capacitats motores dels nens

És important tenir en compte el nivell evolutiu en el qual es troben els nens a nivell psicomotor ja que el que sembla senzill per a un adult pot ser  resulta difícil per a un nen d’entre tres i sis anys.

Per exemple: “Els nens de tres anys han de controlar el moviment de la seva mà, el desplaçament del punter, la seva immobilitat sobre el lloc desitjat i fer clic amb el ratolí”

L’objectiu principal seria aleshores fer dissenys que facilitin que els nens puguin manejar amb facilitat i amb els dits aquests programes.

Tractament d’errors

La vessant des de la qual és tractada l’error és un punt important a tenir en compte ja que no és el mateix una vessant conductista que constructivista.

En general als infants els produeix molta curiositat poder descobrir i jugar amb l’ordinador, per tant, els programes educatius no han frustrar els esforços d'aquests realitzant determinades tasques quan s’equivoquen amb expressions tals com: “¡Mal!, perquè, en definitiva, l’únic que aconsegueixen és desviar l’atenció i l’interès de la tasca principal.

Enlloc d’aquestes fórmules es podrien utilitzar altres més considerades i guiant la resposta cap on es desitja.

Segons Abramson (1998) quan el subjecte ha fallat dues vegades seguides seria convenient que el programa facilités la resposta correcta sense tenir que repetir el mateix circuit una i altra vegada.

Guies didàctiques

Obligatori i necessari que tot programa educatiu tingui una guia educativa. En aquesta s’haurian d’explicitar els objectius del programa, la seva utilització, etc.

El que hi hagués una guia didàctica hauria de significar al presència d’un professional de l’educació  que intervé a la realització del material, no només hauria d'ésser una condició anhelada sinó imprescindible sempre.

L’autor per acabar l’article ens planteja la següent qüestió:

Seria interessant plantejar-se si la majoria d’aquests materials que duen a les etiquetes el logo “educatiu” haurian de passar per uns controls de qualitat per saber si realment ofereixen el que estan publicitant.

Reflexió

TEMA 3.POSSIBILITATS DIDÀCTIQUES DE L'ORDINADOR I LES XARXES

LES TICS EN LA COMUNICACIÓ FAMÍLIA - ESCOLA

Les TIC són recursos que ens poden ajudar a que la comunitat escolar pugui arribar a l’entorn on està immersa: entorn immediat o a la societat en general, i en concret, a la família de l’alumne que també forma part de la comunitat escolar i de la població on està ubicada l’escola.

La participació de la família  a nivell cognitiu, social com emocional és bàsica. Per això, les eines multimèdies poden ser recursos que acostin als pares a la formació del seus fills i a estar immersos dins la comunitat escolar com un membre més d’aquesta.

Per exemple, una forma multimèdia d’entaular comunicació amb les famílies podria ser el bloc educatiu. Mitjançant aquesta eina es podria mostrar als pares que s’està fent a l’escola amb els seus fills, per exemple, quins coneixements, habilitats i actituds s’estan transmetent mitjançant la feina diària feta a classe.

 I per una altra banda, les famílies podrien participar en l’educació dels seus fill ajudant-los en aquelles activitats o tasques que han de reforçar també a través del bloc amb determinades activitats o pàgines de consulta que els puguin facilitar els docents.

També es poden habilitar espais virtuals, com fòrums, mitjançant eines com el moodle, que és la fem servir nosaltres a la universitat,  on els pares puguin realitzar comentaris sobre dubtes o noves aportacions sobre determinats temes que siguin d’interès pels infants i pels propis pares i que contribueixin a la millora de la comunicació d’aquest nou espai familiar.

Penso que aquestes eines, en concret, son còmodes, ràpides i eficaces pels pares i mares de la societat actual tenint en compte que aquests per les demandes laborals i horàries en  moltíssimes ocasions no poden acudir a tutories presencials i fer un seguiment continu de l’experiència escolar dels seus propis fills. En aquest en concret pot despertar l’interès i la motivació d’aquests per seguir el que s’està fent diàriament a l’aula i per tant, incidir en el procés d’aprenentatge d’aquests.

Pel contrari també penso que les noves tecnologies poden desfavorir la comunicació família-escola. Una de les principals raons i com vàrem comentar al primer tema és que no totes les famílies disposaran dels mateixos recursos econòmics i per tant no tindran accés a les noves tecnologies ja que el seu cost és elevat, si tenim en compte, que a part dels aparells (ordinador, ipod, etc.) necessiten d’una connexió que és addicional i mensual a internet. Evidentment i lligant amb aquesta idea si no pots tenir accés a internet tampoc podrà formar-te ni aprendre el que comporta la digitalització, així que estaràs en desavantatge amb la resta de famílies i la societat en general.

Està clar que amb les noves tecnologies també es perd la relació directa personal i sociabilitzadora que dóna el cara a cara. I degut a això, podria ser que els pares també s’acomodin a enviar un e-mail i que perdin l’interès de visitar el centre i fer un seguiment més acurat de l’ambient escolar.

Per últim m’agradaria destacar que un factor clau seria la motivació dels pares envers l’educació dels seus fills, també farà que s’impliquin a tots els nivells, tant en la formació de les TIC com seguir en contacte de totes les formes possibles amb l’escola i el formar part d’aquesta.

En conclusió seria interessant puntualitzar la revolució que suposa la era de la digitalització dins l’escola. En general tothom necessitem molta formació i interès en aquests nous projectes que certament han contribuït a facilitar i millorar molt els processos de comunicació entre els diferents agents de la comunitat escolar i del món sencer. El més important seria saber fer una bona optimització d’aquests, minimitzant i controlant els efectes negatius que poden influir en la nostra tasca.

Aquí deixo l'enllaç d'un dels articles que m'ha ajudat a ampliar informació de cara a la reflexió.

Article sobre les TIC com a estratègia per enfortir el vincle familiar

TEMA 3. LES CASERES DEL TRESOR

Article de Jordi Adell.

1.      Definició de les caseres del tresor

Una casera del tresor és una activitat didàctica que consisteix en una sèrie de preguntes que formula el professor i que proporciona conjuntament amb unes direccions de pàgines webs per consultar. Aquestes pàgines serveixen per contestar concretament al que es demana en les diferents qüestions plantejades. A continuació, depenent de l’edat i de les habilitats dels alumnes, es planteja una pregunta final que engloba tot el tema i que no pot ser resposta directament amb la informació recollida a les pàgines, sinó que ha d’ésser contestada després d’integrar, analitzar i realitzar determinades inferències de la informació global sobre el tema tractat.

2.      Objectius de les caseres del tresor

L’objectiu principal és posar en marxa determinades habilitats i processos en relació a les tecnologies de la informació i de la comunicació (TICS) i el tractament de la informació mitjançant la eina d’internet.

Altres objectius:

Luzón fa referència als aspectes positius de les caseres del tresor destacant tres punts:

a)      Afavoreixen l’aprenentatge de conceptes teòrics sobre un tema concret.

b)      Despleguen certes habilitats en relació a cercar informació per la xarxa.

c)      Enriqueixen les pròpies habilitats lectores i comprensives dels textos.

3.      Com dissenyar caseres dels tresors.

Els passos  o estratègies que hem de seguir per a dissenyar una casera del tresor serien:

1.      Selecció del tema i dels objectiu didàctics. Serveix per millorar algun aspecte de la nostra docència amb el qual no estem massa convençuts i així donar la possibilitat als alumnes per ampliar la informació i treballar-la com utilitzar Internet com un recurs més a l’aula.

2.      Preparació del material de treball i estructuració:

2.1. Introducció. Descripció de la feina i instruccions.

2.2 Preguntes. Les preguntes han de seguir un ordre. Pels alumnes més joves hauríem de facilitar el que poguessin trobar, copiar i pegar les respostes exactes a les preguntes. I pels alumnes més grossos activitats més complexes que requereixin anàlisi, reflexió, inferències, etc...

2.3 Recursos. Al igual que els materials també hem d’ordenar o fer un llistat de les pàgines a consultar.

Es poden fer servir buscadors especialitzats o genèrics. També es poden utilitzar les caseres d’altres professionals adaptant-les a les nostres activitats.

2.4 La gran pregunta. I per últim la formulació d’una pregunta global que no es troba directament a la informació, sinó que requereix com una síntesi de la informació recollida i de reflexionar per extreure la informació implícita del text. També pot incloure valoració personal per treballar normes, valors i actituds.

3. Formació de grups.

La realització dels grups potser heterogènia. Podrien fer grups d’infants que tinguin més experiències amb les noves tecnologies amb d’altres que tinguin menys.

4.      Avaluació.

L’avaluació anirà en funció del resultat . Encara i així hi ha aspectes que formarien part del procés que també són importants i s’han de tenir en compte: quines tàctiques han fet servir per trobar determinades informacions, creativitat i l’aplicació que fan de les eines informàtiques.

Tema 2. LES TICS A L'ÀMBIT EDUCATIU

Qüestions per a reflexionar:

1. És suficient el que diu la normativa?
2. Realment s’està aplicant a l’escola? 

Després de llegir tota la normativa vigent a la L.O.E, potser si que és cert que les TICS estan contemplades i el seu ús com a eines de comunicació i expressió, i formen part del nostre entorn i s'han de conèixer i saber usar adequadament tenint en compte la realitat que ens envolta.

Encara i així potser no concreta la seva utilització, perquè com havíem comentat a classe,les TICS formen part de la vida dels infants des que neixen. Per tant l'aproximació a aquestes ja la fan de forma diària, l'ús vindria des de la meva visió determinat per  la necessitat ,com hem vingut tractant fins ara, sobre saber fer front a la quantitat d'informació que estem exposats i saber manejar-la i dirigir-la de forma apropiada per treure el màxim benefici.

Si que és cert que la normativa no comtempla altres aspectes com és els recursos dels centres per dur endavant aquestes metodologies i la formació del professorat. En definitiva el cost a nivell de recursos personals, tècnics, econòmics i de temps que són factors essencials que també influeixen a l'hora de fer servir les noves tecnologies.

La segona qüestió que fa referència a si s'està aplicant a les escoles o no, penso que dependrà molt del centre i de la filosofia d'aquest. Amb això no vull dir que no hagi escoles que no disposin de noves tecnologies i no les facin servir, però dependrà de la importància que els otorguin, també afectarà a com usen i quin profit es treuen d'aquestes.

Encara i aquest incís si que és cert que des de la meva experiència puc dir que als centres que hem anat a fer treballs durant el transcurs de la carrera, si que he pogut comprovar que fan ús de pissares digitals, ordinadors per a cada nen a primària per realitzar determinades tasques d'algunes assignatures, racons a infantil on fan servir l'ordinador,etc...
Així que per concloure podríem dir que si que la normativa s'està aplicant, encara que si que podria ser que es necessitès un determinat temps perquè aquest canvi s'acabi de consolidar a la majoria dels centres.

Tema 1: Societat de la informació, tecnologies digitals i educació

L'autor d'aquest article, M. Area Moreïra proposa que tant les noves tecnologies com la ciència estan provocant que l'educació no sigui només necessària per a nens i joves, sinó també per a tots els ciutadans en general com vectors clau d'úna nova  etapa econòmica, cultural, política i social.

Els discursos sobre la societat informacional

Ens parla d'una "Tercera Revolució Industrial" deguda a les noves formes de d'estructurar la informació i amb el consum de tipus terciari que ha transformat l'economia, les formes de vida i de relació i culturals dels ciutadans en general.

Destaquen una <<relació simbiótica>> entre societat i tecnologia, el que vol dir que determinades societats influeixen en el tipus de tecnologia predominant i a l'inrevés que determinades tecnologies configuren un tipus de societat o una altra.

A part de les noves tecnologies, hi han d'altres factors tant importants, i fins i tot  anteriors a aquestes que d'alguna manera han provocat aquests canvis profunds a nivell económic, social, etc.. com serien: la globlalització, la ideologia neoliberal, la migració, la superpoblació,etc...

Per tant, les noves tecnologies no són la conseqüència de la globalització, sinó que aquestes últimes actuen com acceleradors en última instància.

Echevarria presenta diferents perspectives sobre el paper de les noves tecnologies, podem trobar quatre grans discursos:

1.Discurs mercantilista. Divulgat pel sector industrial amb el sector de la nova economia (empreses de software, telecomunicacions, banca, industria d’oci... Es suporta en els principis econòmics neoliberals de manera que les regles del mercat són les que guiaran el creixement i desenvolupament de la societat de la informació. Això suposarà un major benestar i més felicitat pels individus.

2.Discurs crític-polític. Defensa de les noves tecnologies digitals deuen estar al servei del desenvolupament social i humà i no controlat pels interessos de les grans corporacions industrials del món capitalista. Moviment antiglobalització o globalització alternativa.

3.Discurs tecnocentrista. Les noves tecnologies es converteixen en el centre del canvi social i cultural. És un plantejament que toca la mitificació de la tecnologia digital davant de la creença que la mateixa ens portarà cap a una societat més avançada i perfecta que l’actual. Construcció de nous models experimentals de comunicació i interacció humanes. “Determinisme tecnològic”

4.Discurs apocalíptic. Fi dels ideals de la modernitat i del model il·lustrat. Elevació de la tecnologia digital, supeditant la cultura als interessos tecnocràtics.

A continuació l'article exposa els punts forts i febles de les noves tecnologies:

La cara amable

- Faciliten els intercanvis comunicatius entre persones de diferents àmbits geogràfics.

- Major qualitat dels serveis.

- Naixement de noves organització i llocs de treball relacionats amb les telecomunicacions. 

- Permet experimentar nous modes d’organització i participació ciutadana més enllà de l’àmbit dels estats tradicionals en tots els nivells o àmbits: associacions, col·lectius, etc..

Les tecnologies tenen les seves ombres

- Dificulten la distribució equitativa de la riquesa material.

- Els avanços científics i tecnològics són una amenaça  per l'espècie humana en general i el planeta. Si no hi ha un control d'aquests poden provocar ruptura d'identitat i sentit a la nostra existència.

- Dependència de la societat cap a les nove tecnologies.

-     - Pèrdua de la varietat o diversitat cultural.

-     - Desigualtats culturals i econòmiques.

      - Exclusió d’aquells grups sense potencial de consum.

-     -Pèrdua de privacitat i l’increment del control sobre individus i col·lectius.

      Problemes educatius generats per la omnipresència de les noves tecnologies.

1. Per una part ens trobem la necessitat d'una alfabetització digital per contrarrestar el no quedar exclosos de la societat de la informació.

2. Per una altra banda es destaca la quantitat d'informació que es rep avui en dia que no és equivalent a fer un tractament correcte d'aquesta.

En conclusió el nou repte de l'educació formal serà que l'alumne sàpiga buscar, seleccionar i analitzar la informació a la qual exposat.

A aixó aniria afegit la presentació de les noves formes tecnològiques, en les quals s'han d'anar lligant unes informacions amb d'altres. 

Aparició i noves formes i estructures laborals que donen com a resultat un altre funcionament d'intercanvi d'informació.

Per últim els sistemes educatius encara no estan adaptats a les noves tecnologies, utilitzant encara models de transmissió cultural tradicionals.

Els reptes de l'educació davant les noves tecnologies digitals

• Un dels principals objectius de l'educació seria la inclusió de les noves tecnologies dins els centres educatius com a recurs essencial dels processos d'ensenyança-aprenentatge.

• A continuació altres canvis seria en el rol que hauria d'adjudicar-se als dos agents implicats en aquests processos. Per una part l'estudiant hauria d'ésser el protagonista del seu aprenentatge i el tutor l'encarregat de transmetre els coneixements, el guia del seu aprenentatge.
•  Un altre a tenir en compte seria la meta educativa: fer dels estudiants usuaris crítics  de les noves tecnologies i de la cultura que els envolta. Hauríem de desenvolupar coneixements i habilitats al igual que valors i actituds envers les noves tecnologies, i utilitzar-les no només com a eines de consum sinó comunicació amb altres éssers humans.
• La teleformació: L’increment quantitatiu de les necessitats formatives està reclamant  la creació de noves xarxes i formes d’accés a l’ensenyança. Les noves tecnologies digitals són les estratègies més emprades: Comunitats virtuals d’aprenentatge.

• La formació ocupacional també ha de contemplar aquesta realitat tecnològica en els seus plans i processos formatius.

• Per últim l'educació no formal és la primera alternativa pedagógica per atendre aquells sectors que estan fora del sistema escolar. I així que aquests puguin participar en les noves xarxes de comunicació.

1. Reflexió personal sobre l'article:

Per començar destacaria que és cert que les noves tecnologies han portat progrés i han facilitat molt les comunicacions entre les diferents parts del món. Avui en dia és possible comunicar-se amb diferents parts del món amb molta rapidesa i accedir a una quantitat d'informació que potser mai hauríem imaginat. Ens permeten fer tot tipus de transaccions quasi sense mouren's de casa en moltes ocasions i com assenyalava l'autor possibiliten nous llocs de treball i de distribució d'aquest.


Personalment, em plantejo fins a quin punt la nostra civilització està adaptada o no a la nova era de la digitalització. Perquè en plantejo això?, per la senzilla raó de què la tecnologia avança a passos engegantits i no crec que la societat en general, exceptuant les generacions nascudes ara, estigui realment adaptada a tota aquesta nova revolució. El que crea, com comenta l'autor de l'article, són desigualtats marcades  i desavantatges fins i tot per la gent que pot tenir certa formació acadèmica, encara i així, si no estàs molt a dia és fàcil que et quedis endarrerit en qüestió d'un interval de temps curt degut al mercat competitiu i consumista en el qual ens trobem immersos. 

Per altra banda trobo interessant comentar que la tecnologia a l'igual que la ciència hauríem d'estar al servei dels ciutadans i de la societat. Nosaltres com a usuaris hauríem de tenir criteri i poder incidir en el progrés d'aquestes per a un ús correcte i profitòs. No en canvi per un ús perjudicial per al medi ambient i la humanitat com passa actualment (guerres, contaminació, pobresa,etc...)

Tenint en compte que totes les coses d'aquest món tenen dues cares d'una mateixa moneda, sí que és cert que a nivell educatiu com a futurs mestres hauríem de treure el màxim profit de totes aquestes nous avanços. Sempre com diu l'autor amb una actitud crítica i enfocant des de noves perspectives l'utilització d'aquestes eines. Són eines que es poden emprar no només com a consumidors de determinats productes, sinó com a fonts d'informació d'on poder extreure i analitzar la informació que ens arriba amb una actitud oberta i reflexiva sobre el que succeeix al nostre voltant, com una manera de mirar a altres mons i cultures, respectant i observant que ens poden aportar.

En conclusió crec que si sabem enfocar bé i ser responsables amb la utilització dels diferents avanços tecnològics des de l'escola podrem aconseguir millorar el nostre futur i les nostres relacions.

Reflexió de la sessió pràctica

El primer taller de mitjans anava sobre la creació d'un bloc. Un bloc és una eina que ens permet publicar una sèrie d’informacions amb una determinada estructura, i per tant, realitzar intercanvis d’informació a través de la xarxa amb altres usuaris i institucions.

La pràctica realitzada a classe sobre la creació del bloc m’ha resultat senzilla i enriquidora, malgrat ja teníem coneixements previs sobre aquesta eina. Sí que és cert, que portem des del començament de grau realitzant feines al bloc, encara que en el meu cas ha estat un apropament discontinu. Per aquesta raó considero que rememorar aquells punts que potser ja els tenia una mica oblidats i per una altra banda aquells altres que no havia consolidat, com és el cas d’enllaçar amb altres webs, ha estat una tasca molt profitosa i entretinguda.

També crec que el bloc té moltes  possibilitats que encara no domino i hauré de practicar i que aquesta assignatura em donarà la possibilitat, la qual cosa em resulta bastant motivadora.

En conclusió, el bloc em sembla una eina fabulosa per compartir informació, per aprendre nous conceptes, habilitats en conjunt amb persones d’altres països i cultures i sobretot per construir també formes de relacionar-se i aprendre diferents

Vídeos sobre educació i noves tecnologies

Primer taller

Primera entrada al bloc del taller de mitjans i recursos tecnològics. Estem realitzant la creació d'un bloc nou individual per l'assignatura. ">