Tema 1: Societat de la informació, tecnologies digitals i educació

L'autor d'aquest article, M. Area Moreïra proposa que tant les noves tecnologies com la ciència estan provocant que l'educació no sigui només necessària per a nens i joves, sinó també per a tots els ciutadans en general com vectors clau d'úna nova  etapa econòmica, cultural, política i social.

Els discursos sobre la societat informacional

Ens parla d'una "Tercera Revolució Industrial" deguda a les noves formes de d'estructurar la informació i amb el consum de tipus terciari que ha transformat l'economia, les formes de vida i de relació i culturals dels ciutadans en general.

Destaquen una <<relació simbiótica>> entre societat i tecnologia, el que vol dir que determinades societats influeixen en el tipus de tecnologia predominant i a l'inrevés que determinades tecnologies configuren un tipus de societat o una altra.

A part de les noves tecnologies, hi han d'altres factors tant importants, i fins i tot  anteriors a aquestes que d'alguna manera han provocat aquests canvis profunds a nivell económic, social, etc.. com serien: la globlalització, la ideologia neoliberal, la migració, la superpoblació,etc...

Per tant, les noves tecnologies no són la conseqüència de la globalització, sinó que aquestes últimes actuen com acceleradors en última instància.

Echevarria presenta diferents perspectives sobre el paper de les noves tecnologies, podem trobar quatre grans discursos:

1.Discurs mercantilista. Divulgat pel sector industrial amb el sector de la nova economia (empreses de software, telecomunicacions, banca, industria d’oci... Es suporta en els principis econòmics neoliberals de manera que les regles del mercat són les que guiaran el creixement i desenvolupament de la societat de la informació. Això suposarà un major benestar i més felicitat pels individus.

2.Discurs crític-polític. Defensa de les noves tecnologies digitals deuen estar al servei del desenvolupament social i humà i no controlat pels interessos de les grans corporacions industrials del món capitalista. Moviment antiglobalització o globalització alternativa.

3.Discurs tecnocentrista. Les noves tecnologies es converteixen en el centre del canvi social i cultural. És un plantejament que toca la mitificació de la tecnologia digital davant de la creença que la mateixa ens portarà cap a una societat més avançada i perfecta que l’actual. Construcció de nous models experimentals de comunicació i interacció humanes. “Determinisme tecnològic”

4.Discurs apocalíptic. Fi dels ideals de la modernitat i del model il·lustrat. Elevació de la tecnologia digital, supeditant la cultura als interessos tecnocràtics.

A continuació l'article exposa els punts forts i febles de les noves tecnologies:

La cara amable

- Faciliten els intercanvis comunicatius entre persones de diferents àmbits geogràfics.

- Major qualitat dels serveis.

- Naixement de noves organització i llocs de treball relacionats amb les telecomunicacions. 

- Permet experimentar nous modes d’organització i participació ciutadana més enllà de l’àmbit dels estats tradicionals en tots els nivells o àmbits: associacions, col·lectius, etc..

Les tecnologies tenen les seves ombres

- Dificulten la distribució equitativa de la riquesa material.

- Els avanços científics i tecnològics són una amenaça  per l'espècie humana en general i el planeta. Si no hi ha un control d'aquests poden provocar ruptura d'identitat i sentit a la nostra existència.

- Dependència de la societat cap a les nove tecnologies.

-     - Pèrdua de la varietat o diversitat cultural.

-     - Desigualtats culturals i econòmiques.

      - Exclusió d’aquells grups sense potencial de consum.

-     -Pèrdua de privacitat i l’increment del control sobre individus i col·lectius.

      Problemes educatius generats per la omnipresència de les noves tecnologies.

1. Per una part ens trobem la necessitat d'una alfabetització digital per contrarrestar el no quedar exclosos de la societat de la informació.

2. Per una altra banda es destaca la quantitat d'informació que es rep avui en dia que no és equivalent a fer un tractament correcte d'aquesta.

En conclusió el nou repte de l'educació formal serà que l'alumne sàpiga buscar, seleccionar i analitzar la informació a la qual exposat.

A aixó aniria afegit la presentació de les noves formes tecnològiques, en les quals s'han d'anar lligant unes informacions amb d'altres. 

Aparició i noves formes i estructures laborals que donen com a resultat un altre funcionament d'intercanvi d'informació.

Per últim els sistemes educatius encara no estan adaptats a les noves tecnologies, utilitzant encara models de transmissió cultural tradicionals.

Els reptes de l'educació davant les noves tecnologies digitals

• Un dels principals objectius de l'educació seria la inclusió de les noves tecnologies dins els centres educatius com a recurs essencial dels processos d'ensenyança-aprenentatge.

• A continuació altres canvis seria en el rol que hauria d'adjudicar-se als dos agents implicats en aquests processos. Per una part l'estudiant hauria d'ésser el protagonista del seu aprenentatge i el tutor l'encarregat de transmetre els coneixements, el guia del seu aprenentatge.
•  Un altre a tenir en compte seria la meta educativa: fer dels estudiants usuaris crítics  de les noves tecnologies i de la cultura que els envolta. Hauríem de desenvolupar coneixements i habilitats al igual que valors i actituds envers les noves tecnologies, i utilitzar-les no només com a eines de consum sinó comunicació amb altres éssers humans.
• La teleformació: L’increment quantitatiu de les necessitats formatives està reclamant  la creació de noves xarxes i formes d’accés a l’ensenyança. Les noves tecnologies digitals són les estratègies més emprades: Comunitats virtuals d’aprenentatge.

• La formació ocupacional també ha de contemplar aquesta realitat tecnològica en els seus plans i processos formatius.

• Per últim l'educació no formal és la primera alternativa pedagógica per atendre aquells sectors que estan fora del sistema escolar. I així que aquests puguin participar en les noves xarxes de comunicació.

1. Reflexió personal sobre l'article:

Per començar destacaria que és cert que les noves tecnologies han portat progrés i han facilitat molt les comunicacions entre les diferents parts del món. Avui en dia és possible comunicar-se amb diferents parts del món amb molta rapidesa i accedir a una quantitat d'informació que potser mai hauríem imaginat. Ens permeten fer tot tipus de transaccions quasi sense mouren's de casa en moltes ocasions i com assenyalava l'autor possibiliten nous llocs de treball i de distribució d'aquest.


Personalment, em plantejo fins a quin punt la nostra civilització està adaptada o no a la nova era de la digitalització. Perquè en plantejo això?, per la senzilla raó de què la tecnologia avança a passos engegantits i no crec que la societat en general, exceptuant les generacions nascudes ara, estigui realment adaptada a tota aquesta nova revolució. El que crea, com comenta l'autor de l'article, són desigualtats marcades  i desavantatges fins i tot per la gent que pot tenir certa formació acadèmica, encara i així, si no estàs molt a dia és fàcil que et quedis endarrerit en qüestió d'un interval de temps curt degut al mercat competitiu i consumista en el qual ens trobem immersos. 

Per altra banda trobo interessant comentar que la tecnologia a l'igual que la ciència hauríem d'estar al servei dels ciutadans i de la societat. Nosaltres com a usuaris hauríem de tenir criteri i poder incidir en el progrés d'aquestes per a un ús correcte i profitòs. No en canvi per un ús perjudicial per al medi ambient i la humanitat com passa actualment (guerres, contaminació, pobresa,etc...)

Tenint en compte que totes les coses d'aquest món tenen dues cares d'una mateixa moneda, sí que és cert que a nivell educatiu com a futurs mestres hauríem de treure el màxim profit de totes aquestes nous avanços. Sempre com diu l'autor amb una actitud crítica i enfocant des de noves perspectives l'utilització d'aquestes eines. Són eines que es poden emprar no només com a consumidors de determinats productes, sinó com a fonts d'informació d'on poder extreure i analitzar la informació que ens arriba amb una actitud oberta i reflexiva sobre el que succeeix al nostre voltant, com una manera de mirar a altres mons i cultures, respectant i observant que ens poden aportar.

En conclusió crec que si sabem enfocar bé i ser responsables amb la utilització dels diferents avanços tecnològics des de l'escola podrem aconseguir millorar el nostre futur i les nostres relacions.