Seria interessant començar assenyalant el recorregut que hem fet
des de principi de curs fins ara... Hem conegut més a fons el que
representa la societat de la Informació i a quins avanços al llarg de la
història es remunten a aquesta com: la
impremta o el telègraf, etc. A la par les avantatges i inconvenients que
aquesta reporta com el tema de la bretxa digital (les desigualtats que crea la
digitalització) i el paper que pot jugar a l’escola en aquest tema, ajudant a
compensar aquestes diferències tan marcades que poden existir a la Societat de
la Informació.
Per aquest motiu, i per la importància que abasten dins l’actualitat,
és tan necessària la formació dels docents i no només en competència digital,
sinó en metodologies i en la pràctica diària dins l’aula. Encara i així aquesta
continua essent la pedra angular, com emprar-les correctament a classe, com
ensenyar als nostres alumnes a seleccionar i reutilitzar correctament aquesta
informació, què fer amb tota la informació que trobem concretament, com sabem
si realment és certa o no, són interrogants difícils de contestar, qüestions
essencials a l’hora d’integrar les TIC a l’aula i poder tenir-les en compte com a eines d’ensenyament-aprenentatge.
De totes formes, encara queda molt de camí per recórrer, molta feina que fer com a futurs professionals de l’educació, si nosaltres
creiem en les eines que manegem, encara que no exemptes de dificultats i d'inconvenients com tot el que és nou, aconseguirem que part del entorn es motivi
i s’integri per poder moure’ns i participar
de forma activa en el nostre dia a dia.
Penso que si no incidim o busquem sortides reals d’integració de les noves tecnologies, tindrem les aules plenes d’ordinadors, Tablets, pissarres digitals, però no avançarem gaire en la societat en la qual vivim, i per tant, viurem en un desfasament continu entre el que hi ha a l’escola i fora. Per tant, hauríem de reflexionar primer com a docents i després com a ciutadans que és el què podem fer per millora aquesta situació.