diumenge, 23 de desembre del 2012

Estem quasi a final de quadrimestre...

Pràcticament ens trobem en la recta final del quadrimestre, vàrem concloure les classes teòriques i pràctiques aquesta  setmana passada, fa tres o quatre dies enrere.
Seria interessant començar assenyalant el recorregut que hem fet des de principi de curs fins ara... Hem conegut més a fons el que representa la societat de la Informació i a quins avanços al llarg de la història es remunten a aquesta com: la impremta o el telègraf, etc. A la par les avantatges i inconvenients que aquesta reporta com el tema de la bretxa digital (les desigualtats que crea la digitalització) i el paper que pot jugar a l’escola en aquest tema, ajudant a compensar aquestes diferències tan marcades que poden existir a la Societat de la Informació.

Per aquest motiu, i per la importància que abasten dins l’actualitat, és tan necessària la formació dels docents i no només en competència digital, sinó en metodologies i en la pràctica diària dins l’aula. Encara i així aquesta continua essent la pedra angular, com emprar-les correctament a classe, com ensenyar als nostres alumnes a seleccionar i reutilitzar correctament aquesta informació, què fer amb tota la informació que trobem concretament, com sabem si realment és certa o no, són interrogants difícils de contestar, qüestions essencials a l’hora d’integrar les TIC a l’aula i poder tenir-les en compte com a eines d’ensenyament-aprenentatge.

De totes formes, encara queda molt de camí per recórrer, molta feina que fer com a futurs professionals de l’educació, si nosaltres creiem en les eines que manegem, encara que no exemptes de dificultats i d'inconvenients com tot el que és nou, aconseguirem que part del entorn es motivi i s’integri per poder moure’ns  i participar de forma activa en el nostre dia a dia.

Penso que si no incidim o busquem sortides reals d’integració de les noves tecnologies, tindrem les aules plenes d’ordinadors, Tablets, pissarres digitals, però no avançarem gaire en la societat en la qual vivim, i per tant, viurem en un desfasament continu entre el que hi ha a l’escola i fora. Per tant, hauríem de reflexionar primer com a docents i després com a ciutadans que és el què podem fer per millora aquesta situació.

diumenge, 16 de desembre del 2012

LA COMUNICACIÓ EN UN CENTRE

La comunicació a un centre i a qualsevol organització que estigui formada per grups de persones és una eina essencial per poder coordinar-se i per dur a terme la feina, a part de com a eix principal de les relacions que es teixeixen dins d’aquesta.
Com a mestres és molt important que tinguem en compte quina relació volem establir amb l’entorn on ens movem ja que no mantindrem les mateixes relacions amb altres mestres que amb la direcció o amb els pares.

De cara als pares necessitaríem en primer lloc exposar les activitats que es fan a classe al dia a dia, els interessos dels seus fills, les necessitats que tenen, a part de demanar la seva participació en diferents actes o programacions que es facin a l’escola, en definitiva que formin part de l’escola, que se’ls doni l’oportunitat de participar i que puguin seguir el progressos que facin els seus fills a llarg de tot el curs escolar.

En referència als mestres, als companys de feina en aquest cas, personalment m’agradaria demanar col·laboració i coordinació constant a l’hora de programar activitats sobre tot al cicle d’Infantil depenent de les línies que hi hagi seria important acordar treballar en una mateixa direcció educativa perquè es vegi unió i coherència.
Finalment, amb la direcció que puguin tenir en compte les necessitats del professorat com a professionals i com a persones: recursos per poder desenvolupar de la forma més òptima la nostra feina a l’aula, suport de cara a conflictes o dificultats que puguin sorgir amb altres companys,  amb les famílies o els alumnes, supervisió constant de la feina que es va fent, etc.
Si per tal comunicar-me volgués fer servir les TIC per a diferents nivells de comunicació com hem vist, suposo que per a cada via utilitzaria recursos diferents i el més efectius possibles per crear un bon canal de comunicació.

Per exemple per comunicar-me amb els meus companys compartir carpetes o informació virtual mitjançant eines com el google docx, el dropbox o una wiki depenent de la utilitat si és per compartir informació o per realitzar un projecte comú on tothom pot anar afegint informació.
Per una altra banda amb les famílies podríem fer servir la web de centre per tal que estiguin informats sobre el centre i en què consisteix el projecte que s’està duent a terme. Mitjançant l’email una forma complementària a les tutories que es poden fer cara a cara. També mitjançant un bloc que ajudi als pares a integrar-se en la vida de l’aula i també relacionar-se amb altres famílies.


Per poder disposar de totes aquestes eines seria interessant que el Centre proveís de material suficient i disposes dels recursos econòmics i professionals necessaris per dur-lo a terme: ordinadors a l’aula, connexió a Internet, projectors, pissarres digitals, etc. I per una altra banda la suficient formació dels docents i adaptació de la metodologia per poder adaptar-ho a l’aula de forma diària.

En definitiva, les avantatges que ens poden aportar actualment les TIC de cara a millorar la comunicació són moltíssimes. Si pensem que la informació es pot transmetre al moment és fascinant, ja que si tens una urgència i vols pots enviar un missatge que l’altra persona el rep quasi instantàniament. Per una altra banda la comoditat, per exemple en els cas dels pares, que poden consultar la informació en el moment que desitgin, sense tenir que anar presencialment a l’escola cada vegada que volen assabentar-se de certes qüestions. Així com veien les TIC es poden facilitar molt les nostra comunicació i les nostres relacions.


diumenge, 9 de desembre del 2012

NECESSITATS O MOTIVACIONS EN RELACIÓ A LA FEINA EN UN CENTRE ESCOLAR

Després de realitzar una pràctica a classe que va consistir en un debat on intervenien tres grups molt implicats en l'àmbit educatiu: els mestres, els centres i el govern, com a conclusió d'aquest, la professora va plantejar la dificultat existent en el que demana cada grup per poder dur terme el correcte funcionament d'un centre escolar. I en referència aquesta dificultat ens va fer la següent pregunta per reflexionar al bloc:


- Què t'agradaria o necessitaries perquè et motivessin en un centre?

En un principi, m’agradaria aclarir que considero que la motivació és un motor que ha de néixer d’un mateix per tal de tirar endavant qualsevol activitat, projecte o tasca que un desitgi realment. Partint d’aquesta base, la motivació, ja seria necessari haver-la desenvolupat o treballat mínimament abans d’arribar a un centre.

Encara i així està clar que en la motivació influeixen moltes altres variables com serien les experiències  en relació, en el nostre cas, a la preparació prèvia, és a dir, els estudis de Grau. Personalment, si  he de basar la meva motivació en l’experiència que he viscut des de l’inici dels meus estudis fins a dia d’avui, podria dir que una la teoria està molt allunyada de la pràctica. El que voldria reflectir amb això és que et fan creure la quantitat de possibilitats que té l’educació i tu com a docent futur podries aplicar per millorar l’aprenentatge dels infants. Després t’adones que moltes de les teories són un tant utòpiques i que molta de l’educació que estàs rebent com a estudiant és  tant o més tradicional en molts aspectes del que realment t’havies imaginat o t’havien fet creure. Com a conseqüència la teva motivació que en un primer moment era alta, acaba baixant, o en el meu cas concret ha estat així.

Després d’aquestes vivències, i tenint en compte que un ha de mirar cap a endavant amb  il·lusió i optimisme, traient, això sí, l’aprenentatge més positiu del que has viscut durant tants d’anys de formació, podria dir que crec que sí que estic ben formada i sé que no m’agradaria ser com a futura docent després d'haver tingut tants de models de professorat, a l’igual que sé el que sí  m’agradaria fer dins l’aula.

Per una altra banda, també és cert que al centre on em toqués anar, m’encantaria trobar-me amb alguna o algunes persones motivades, innovadores, creatives que em traspassessin part del les seves experiències i coneixements, i a la vegada poder compartir les meves idees i aportacions amb elles. Sóc conscient que a l’igual que als estudis de Grau, en qualsevol centre trobaré persones de tot tipus i condicions. No sempre serà fàcil entendre’m amb totes, ni coincidir en preferències i formes de treballar.

Una vegada aclarit que cap centre ni situació de feina ni de qualsevol altre tipus, serà mai utòpica ni perfecta, evidentment, considero com a requisit essencial o mínim, per tal que les persones que formin part de qualsevol empresa o col·lectiu estiguin motivades: per una banda hauria d’establir-se una comunicació fluïda entre tota la comunitat escolar i després que cadascú es sentís escoltat i valorat per les persones que t’envolten.




dilluns, 3 de desembre del 2012

El plaer de les TIC a l l'Educació Infantil


Al llarg de l’assignatura hem anat veient la importància de l´ús de les TIC a l’escola. La primera raó està relacionada amb el terreny que han anat guanyant les noves tecnologies a la nostra societat.
L’objectiu principal a l’escola, potser no és tant introduir-les perquè els nostres alumes siguin competents dins l’aula només, sinó per a una formació permanent al llarg de la seva vida i com a futurs ciutadans, és a dir, aquests infants que seran futurs adults sàpiguen fer un bon ús d’aquestes i així poder incidir sobre el nostre món de manera positiva i reflexiva el dia de demà.


L’ús que poden fer de les TIC és molt divers, per aquest motiu l’escola, en conjunt amb la comunitat que l’envolta, ha d’oferir la formació corresponent tant al professorat com a les famílies dels alumnes perquè aquests també aprofitin i optimitzin els recursos que ens poden aportar aquestes eines de cara fins i tot a millorar els processos d’aprenentatge.


L’escola ha de ser innovadora, però està clar que una bona integració de les TIC, i nosaltres com a futurs docents ho hauríem de tenir molt en compte, no és utilitzar aquestes eines de qualsevol manera o amb finalitats lúdiques per entretenir als infants en determinats moments. Una integració real requereix d’uns objectius molt marcats, del disseny d’activitats amb finalitats educatives i que aquestes estiguin relacionades amb els continguts que s’estan treballant a classe.
Per tant, de cara a una bona pràctica docent hauríem de ser creatius i conscients de la feina que suposa el dissenyar activitats aprofitant els recursos que ens ofereixen, per exemple internet o altres eines com el power point, les tablets, etc.


Crec que els mestres hauríem de desenvolupar certa curiositat envers tot el que poden realitzar amb les TIC i d’aquesta forma transmetre’ls als nostres alumnes les mateixes ganes d’experimentar. Està clar que no tothom tindrà el mateix interès, ni les mateixes destreses i que serà un cost addicional de temps i aprenentatge, però que si realment tenim clar perquè ho fem, el resultat pot ser fabulós.