Fitxa d'avaluació

FICHA DE CATALOGACIÓN Y EVALUACIÓN MULTIMEDIA

Grupo de trabajo "Didáctica y Multimedia" - UAB (2001)

---

FICHA DE CATALOGACIÓN Y EVALUACIÓN MULTIMEDIA

1.- Identificación: Se pretende identificar el producto 

FICHA DE CATALOGACIÓN Y EVALUACIÓN MULTIMEDIA © DIM-UAB/2001

Título del programa (+ versión, idiomas): Letras de colores. Castellano. Autores/Productores (+ e-mail): Consejería de Educación, Formación y Empleo de la Comunidad Valenciana Colección/Editorial (+ año, lugar, web): Comunidad Valenciana 2008-2009. Web: http://www.gva.es

si es un material interactivo on-line: Dirección URL: http://mestreacasa.gva.es/web/concurso09/17? LIBRE ACCESO:  X SI ð NO -///- INCLUYE PUBLICIDAD: ð SI X NO

Temática (área, materia... ¿es transversal?): Lectoescritura. Pienso que no es transversal en este caso porque solamente se trabaja un área, la lectoescritura. Objetivos: explicitados en el programa o la documentación: - Potenciar el aprendizaje de la lectoescritura utilizando todos los recursos TICS disponibles en el aula. -Motivación de los alumnos hacia el aprendizaje de la lectoescritura mediante recursos atractivos  y propios de la sociedad tecnológica en la que viven. -Diseñar un recurso para la enseñanza de la lectoescritura que integre todos los procesos que intervienen en su adquisición (discriminación visual…) y sea adecuado a los diferentes  ritmos de aprendizaje. Contenidos que se tratan: (hechos, conceptos, principios, procedimientos, actitudes)   Los contenidos en principio hacen referencia sobre todo a procedimientos sería de algún modo poner en práctica los conceptos aprendidos. En definitiva el usuario tiene que ejercitar determinadas habilidades perceptivas (visuales o auditivas) y/o psicomotoras  para poder ejecutar con éxito la tarea, mientras en algunas actividades va probando hasta dar con la respuesta correcta. .Destinatarios: Este juego interactivo va dirigido a niños de  Segundo Ciclo de Educación Infantil. En este caso en algunas actividades dependiendo del nivel, en referencia a niveles superiores, el niño requiere de un aprendizaje previo de las letras ; reconocimiento de lo que es una palabra y la estructura sintáctica de una oración para la correcta ordenación de los elementos que la componen. Un previo entrenamiento auditivo del sonido de las letras para su posterior reconocimiento y un trabajo también de asociación de ciertos sonidos vocálicos o consonánticos a ciertas palabras. También es necesario poseer determinadas habilidades psicomotoras  para poder llevar a cabo actividades que requieren de la puesta en práctica de la psicomotricidad fina como seria repasar trazos o letras mediante la utilización del ratón. . (etapa educativa, edad, conocimientos previos, otras características )

(subrayar uno o más de cada apartado) TIPOLOGÍA: PROGRAMA DE EJERCITACIÓN - PROGRAMA TUTORIAL  JUEGO / TALLER CREATIVO ESTRATEGIA DIDÁCTICA:  EXPLORACIÓN GUIADA FUNCIÓN: EJERCITAR HABILIDADES - INSTRUIR - INFORMAR - MOTIVAR - ENTRETENER

Mapa de navegación y breve descripción de las actividades: . Mapa de navegación: La forma de organizar la información es lineal, porque  el usuario no puede acceder desde la misma actividad que está realizando  a la siguiente directamente como si estuviera enlazada, sino que para pasar a la siguiente, tiene primero que acabar toda la actividad y a continuación,  volver al menú de inicio y hacer clic en la siguiente actividad para poder continuar.   .Las actividades expuestas en este juego interactivo siguen la siguiente estructura: Trazos. Consiste en repasar formes con un rotulador virtual, y cuando acabas el primer ejercicio el niño tiene que pulsar un objeto y así podrá pasar al segundo ejercicio. Grafía de vocales. Consiste en repasar la forma de cada vocal, siempre siguiendo y respetando la direccionalidad del modelo expuesto. Dos niveles: uno de mayúscula y el otro de minúscula. Grafía de consonantes. Consiste en repasar la forma de cada consonante. Al finalizar cada actividad el alumno tendrá que pulsar un objeto que sale a la derecha de la pantalla y entonces saldrá un dibujo. Frases. Consiste en leer palabras que forman una oración y saber cuál es el orden que sigue la estructura sintáctica básica, para que posteriormente el alumno pueda ordenar los elementos dados de la frase. El primer nivel consta de palabras y dibujos y el segundo sólo se utilizan palabras. Palabras. La actividad trata de leer las palabras y asociarlas a su significado, tanto por la ruta visual como la fonológica. Nivel 1 palabras en mayúsculas, Nivel 2 palabras en minúscula. Discriminación visual. Consiste en  diversas tareas de discriminación: reconocer una letra dentro de una palabra; presentación de una palabra y reconocerla entre varias; identificar la grafía minúscula correspondiente a una grafía mayúscula presentada. Diferentes niveles. Discriminación auditiva. Actividades de distinción de sonidos que consisten en: Sonidos cotidianos: Se trata de pulsar el altavoz y después señalar el objeto que corresponde al sonido emitido por éste. Sonidos vocálicos: Se trata de pulsar el altavoz y después señalar a que vocal pertenece dicho sonido. Sonidos consonánticos: Se trata de pulsar el altavoz y después señalar a que consonante pertenece dicho sonido. -Valores que potencia o presenta: El trabajo es guiado, pero también a la vez autónomo ya que los usuarios pueden ir probando hasta llegar a la respuesta correcta sin tener que repetir una y otra vez el ejercicio cosa que puede desmotivarlos o despistarlos de la tarea inicial. También huye de competitividad ya que según la guía didáctica se adapta a diferentes ritmos de aprendizaje.

(subrayar uno o más de cada apartado) DOCUMENTACIÓN: GUíA DIDÁCTICA -///- ON-LINE SERVICIO DE TELEFORMACIÓN Y ASISTENCIA:  POR INTERNET REQUISITOS TÉCNICOS: SONIDO - INTERNET -///- PC Otros (hardware y software):: Pizarra digital interactiva, proyector, ordenador portátil, etc.

 

2.- Valoración: Cuando ante una característica consideramos que el programa tiene buen comportamiento o un comportamiento adecuado, contestaremos CORRECTA; en caso contrario contestaremos BAJA. Si el programa tiene un comportamiento "muy bueno" contestaremos ALTA; si es "extraordinario", casi inmejorable marcaremos EXCELENTE.

ASPECTOS FUNCIONALES. UTILIDAD               marcar con una X
. Eficacia (puede facilitar el logro de sus objetivos Relevancia de los aprendizajes que facilita. Facilidad de uso e instalación (entorno amable) Versatilidad (modificable, niveles, ajustes, informes) Enlaces i canales de comunicación (si es un material interactivo on-line) Documentación (si tiene y se ha utilizado) Servicio de teleformación y asistencia (si tiene y se ha utilizado)	EXCELENTE	ALTA	CORRECTA	BAJA
	.	.X	.	.
	.	.	X
	.	.	.X	.
	.	.	.	.X
	.	.	.X	.
	.	.X	.	.
	.	.	.	.
ASPECTOS TÉCNICOS Y ESTÉTICOS
Entorno audiovisual (presentación, pantallas, sonido, tipo de letra) Elementos multimedia (calidad, cantidad) Contenidos (calidad, profundidad, organización) Originalidad y uso de tecnología avanzada Navegación (fiabilidad, eficacia, velocidad adecuada...) Interacción (tipo de diálogo, entrada de datos, análisis respuestas)	EXCELENTE	ALTA	CORRECTA	BAJA
	.	.X	.	.
	.	.	.X	.
	.	.	.X	.
	.	.X	.	.
	.	.	.X	.
	.	.	.	.X
ASPECTOS PEDAGÓGICOS
Capacidad de motivación (atractivo, interés) Adecuación al usuario (contenidos, actividades) Enfoque aplicativo/ creativo de las actividades Posibilita el trabajo cooperativo, da facilidades para este Autoaprendizaje fomenta iniciativa,toma decisiones Recursos para buscar y procesar datos Tutorización y evaluación (preguntas, refuerzos) Recursos didácticos (actividades, organizadores)	EXCELENTE	ALTA	CORRECTA	BAJA
	.	.	.X	.
	.	.	.X	.
	.	.	.	.X
	.	.	.	.X
	.	.	.	.X
	.	.	.X	.
	.	.	.X	.
	.	.	.	.
RECURSOS DIDÀCTICOS QUE UTILIZA:                                                                           marcar uno o más
INTRODUCCIÓN ORGANIZADORES PREVIOS: En un principio las actividades están expuestas en forma de nube  para ir pulsando sobre ellas y entrar directamente a hacer el ejercicio. IMÁGENES: Utilizan imágenes para representar en que consiste el ejercicio. Y también para reflejar los diferentes niveles que tiene la actividad. EJERCICIOS DE APLICACIÓN RESÚMENES: En la página principal si haces clic en guía docente hay un resumen sobre la guía donde expone su estructura, objetivos, actividades, etc.
ESFUERZO COGNITIVO QUE EXIGEN SUS ACTIVIDADES:                                       marcar uno o más
CONTROL PSICOMOTRIZ: Es necesario que sepan utilizar y mover el ratón siguiendo la forma de la líneas tanto para la actividad de los trazos como las de las letras. MEMORIZACIÓN / EVOCACIÓN: En los ejercicios de discriminación se hace necesario que el niño reconozca la vocal o la consonante que se le presenta en la palabra que se le indica abajo. Para esto es necesario haberla memorizado anteriormente y después evocarla para señalarla al igual que ocurre con el reconocimiento de palabras, tarea que implica mayor dificultad. También ocurre lo mismo con la discriminación auditiva. COMPARACIÓN/RELACIÓN: Este tipo de actividades también implica relacionar el modelo que ha aprendido el niño de la vocal, letra o palabra y compararlo, relacionarlo con el que se le presenta en los ejercicios. El ejercicio de la ordenación de las frases también implica comparar el modelo visual que se da desordenado con la corrección que se facilita a nivel oral de cómo debería ser. EXPLORACIÓN Y EXPERIMENTACIÓN: En el ejercicio de las frases sí que tendrían que experimentar o explorar para averiguar cuál es el orden correcto. También el ejercicio correspondiente a las palabras tienen que ir probando las diferentes opciones hasta dar con la palabra que corresponde con el modelo.
OBSERVACIONES
Eficiencia, ventajas que comporta respecto de otros medios: Considero que es una herramienta atractiva por los colores, el sonido y la cantidad de imágenes que tiene. Ofrece instrucciones textuales y también auditivas teniendo en cuenta   que gran parte de este grupo de edad no dominan la lectoescritura. Supongo que otros programas no tienen un objetivo tan definido y claro a nivel educativo como éste que trabaja un área curricular como es en este caso la lectoescritura. Y por esta razón incluye al inicio una guía didáctica donde especifica la estructura, temática y objetivos de ésta. El tratamiento de errores no es brusco, sino que es un sonido que indica que es incorrecto y el niño puede seguir probando hasta encontrar el sonido que es diferente e indica la respuesta correcta. Tampoco y en referencia al tratamiento de los errores el niño no tiene que ir repitiendo la actividad constantemente, de esta manera no se desvía la atención de la actividad principal, sino sería fácil que perdiera el interés rápidamente. Problemas e inconvenientes: El botón del menú está escrito en letra, no viene representado por ningún icono, por lo tanto, seria un gran inconveniente para aquellos niños que no dominen la lectoescritura, y en esta etapa, dependiendo del curso habrá algunos que seguramente que no. Sólo existe una único icono para continuar, pero no para retroceder, cuando acabas la actividad siempre tienes que volver al menú que te lleva a inició. También a veces hay muchos iconos para realizar una misma actividad de un mismo tamaño y eso puede confundir al niño. A veces la ubicación de los botones no es la misma para cada actividad, sería importante tener en cuenta porque el niño puede ser que se quede con el esquema de la actividad anterior y pueda cometer errores o confundirse con facilidad.   A destacar (observaciones)... . Sólo hay dos niveles para según que actividades y dependiendo de la actividad, éstos niveles pueden ser muy dispares. Sería conveniente, según mi criterio, ofrecer más niveles intermedios teniendo en cuenta que abarca el segundo ciclo de Infantil que puede ir de 3 a 6 años y el nivel madurativo puede variar considerablemente. Por lo tanto, especificar la edad concreta a la que va destinada cada actividad porque el nivel va subiendo en según que actividades. . Por último, sería interesante que incluyeran actividades un tanto más creativas y de innovación para los niños. Por ejemplo, que a través de tener el abecedario pudieran hacer construcciones ellos de palabras conocidas o de una temática concreta y así también trabajar otras áreas del currículum de forma globalizada.
VALORACIÓN GLOBAL	EXCELENTE	ALTA	CORRECTA	BAJA
	.	.	.X	.

 

IDEES AL VOLTANT DEL SOFTWARE EDUCATIU Urbina. S.

Una de les principals idees que destaca Santos Urbina a l'article és que n'hi ha una proliferació de la industria del software infantil en els últims anys.

Alguns dels indicadors d'aquest creixement dels programes educatius  son: 

- Difusió d'aquests mitjançant companyies com Microsoft o editorials del nostre país. 

- Per una altra banda també articles en revistes d'informàtica de consum.

Alguns d’aquests productes oferts no estan adaptats a la nostra població.

Una pregunta que es fórmula davant les múltiples ofertes de software és si aquests posseeixen la qualitat suficient per ser considerats educatius.

La resposta d’alguns autors com Yager (1993) a aquesta qüestió seria que dependrà majoritàriament de l’elecció del software escollit.

Shade (1996) per una altra banda destaca el paper del mestre en la industria del software, perquè l’aprofitament de la tecnologia sigui òptim. En resum l’educador hauria d'ésser el que elegiria el software adequat.

Alguns estudis demostren que part d’aquests programes han estat creats amb objectius de tipus lucratiu, no amb finalitat educativa.

Consideracions del software educatiu per nens d’Infantil.

      Presentació del producte.

Els software a l’igual que altres productes que s’exposin al mercat han de tenir en compte una sèrie d’aspectes de cara a la seva comercialització i venda perquè han d’aportar beneficis, per tant, han de tenir presentacions que siguin interessants i atractives per tenir reclam de cara als compradors. Ex: caixes amb so digitalitzat o Cd ROM interactiu.

I per una altra banda, sempre funciona bastant bé de cara al consumidor, oferir un regal addicional. Per exemple: estoig de llapis de colors, figureta d’un personatge principal, etc.

Dispersió d’edats/ inespecificitat de l’usuari

Segons Shade “un bon programa educatiu és aquell que s’adapta a diferents nivells de desenvolupament”.

Encara i així la majoria de programes que abasten una ampli rang d’edats el que poden provocar és que alguns nens puguin dur-los a terme i altres els trobin massa simples i s’avorreixin.

Si el rang d’edats és molt ample és complicat adequar el disseny del software.

Instruccions/ consignes/indicacions

Les instruccions han de ser per norma de tipus verbal ja que al públic al qual van adreçades encara no dominen la lectoescriptura.

Característiques de les instruccions:

-Clares

- Completes en quan al que s’ha de fer.

- Qualitat del so: volum, la claredat de la gravació.

Menús/barra de botons

-Estabilitat en quan a la seva ubicació i disseny.

-Icons clars en quan a la seva utilitat.

-Abramson (1998): Grandària grossa i separats per evitar clics involuntaris.

-Pistes lluminoses i sonores perquè el nen desplaci el puntero cap aquella banda. Hem de tenir cura amb aquestes pistes que no siguin tampoc massa espectaculars, per no distreure el nen de la seva tasca.

-Encara que tingui moltes opcions pel tema de la configuració seria interessant que no porti més botons addicionals per no complicar el seu funcionament.

Els punters

-Color d’aquests contrastat amb el fons de la pantalla. Grossos i visibles però no perquè es cofonguin amb altres elements de la pantalla.

-Excés de botons pot provocar distraccions.

- Els punters mòbils poden ser atractius, però no han de despistar a la persona de l’activitat central.

-Poden adoptar múltiples formes, encara que han de ser poc vistosos per no interferir en la tasca del subjecte.

Ús tutelat o autònom

Aquests programes haurien de delimitar fins a on es pot realitzar un ús autònom o dirigit per part dels usuaris si aquests són infants.

Complexitat cognitiva de les tasques

Seria important a tenir el compte que el nivell de dificultat entre tasques fos equilibrat, es a dir, no passar de tasques molt senzilles a tasques molt complicades.

 Segons Hohmann (1998) en teoria el software s’hauria d’anar adaptant al nivell inicial de l’usuari i al seu progrés o avanç en els tasques.

Adaptació a les capacitats motores dels nens

És important tenir en compte el nivell evolutiu en el qual es troben els nens a nivell psicomotor ja que el que sembla senzill per a un adult pot ser  resulta difícil per a un nen d’entre tres i sis anys.

Per exemple: “Els nens de tres anys han de controlar el moviment de la seva mà, el desplaçament del punter, la seva immobilitat sobre el lloc desitjat i fer clic amb el ratolí”

L’objectiu principal seria aleshores fer dissenys que facilitin que els nens puguin manejar amb facilitat i amb els dits aquests programes.

Tractament d’errors

La vessant des de la qual és tractada l’error és un punt important a tenir en compte ja que no és el mateix una vessant conductista que constructivista.

En general als infants els produeix molta curiositat poder descobrir i jugar amb l’ordinador, per tant, els programes educatius no han frustrar els esforços d'aquests realitzant determinades tasques quan s’equivoquen amb expressions tals com: “¡Mal!, perquè, en definitiva, l’únic que aconsegueixen és desviar l’atenció i l’interès de la tasca principal.

Enlloc d’aquestes fórmules es podrien utilitzar altres més considerades i guiant la resposta cap on es desitja.

Segons Abramson (1998) quan el subjecte ha fallat dues vegades seguides seria convenient que el programa facilités la resposta correcta sense tenir que repetir el mateix circuit una i altra vegada.

Guies didàctiques

Obligatori i necessari que tot programa educatiu tingui una guia educativa. En aquesta s’haurian d’explicitar els objectius del programa, la seva utilització, etc.

El que hi hagués una guia didàctica hauria de significar al presència d’un professional de l’educació  que intervé a la realització del material, no només hauria d'ésser una condició anhelada sinó imprescindible sempre.

L’autor per acabar l’article ens planteja la següent qüestió:

Seria interessant plantejar-se si la majoria d’aquests materials que duen a les etiquetes el logo “educatiu” haurian de passar per uns controls de qualitat per saber si realment ofereixen el que estan publicitant.

Reflexió

PRESENTACIÓ POWER POINT

Iniciem una nova setmana amb canvi d'activitat als tallers pràctics i comencen la feina amb una nova eina que és microsoft power point. El power point és una eina de presentació de material mitjançant diapositives a les quals es poden afegir imatges, text, audio, taules, gràfics, vídeos,etc.

Efectivament després de tres anys a la Uib està clar que coneixem i hem utilitzat aquesta eina en més d'una ocasió. Encara i així m'he adonat en aquestes classes pràctiques que quan aprofundeixes en determinades eines te n'adones de la quantitat de possibilitats que et donen.
 En aquesta primera sessió hem començat amb el més bàsic que seria insertar una imatge i els seu audios per poder montar el conte de Caillou.

Considero que el Power point serà una eina molt utilitzada de cara a la nostra futura professió, per tant,  m'agradaria fer una reflexió sobre quin seria el seu ús més creatiu o innovador, i per una altra banda quin seria un ús més tradicional d'aquest. També podríem destacar algunes avantatges e inconvenients d'aquestes.

Depenent com s'estructuri la informació i quina sigui la seva utilitat  poden realitzar un power point que només exposin informació escrita per donara conèixer a l'auditori al qual ens volem dirigir una determinada informació, podria ser una manera més tradicional d'utilitzar aquesta eina. Quan la informació la podem reduir en conceptes claus, idees o fins i tot mostrar-a amb il·lustracions, vídeos penso que ja és molt més innovadora i motivadora la seva utilitat.

Encara que el power point també pot tenir certes desavantatges, sinó sabem utilitzar-lo correctament. Podem abusar de posar molta informació, o pel contrari molts elements multimèdies que ens puguin acabar distraient de  l'objectiu principal de la nostra tasca.
De fet ja ens passat o tenim aquesta experiència personal com a estudiants, de vegades ens posem el power point amb la informació, una informació molt concreta o pel contrari molt extensa i el que acabem fent és copiar sense relament entendre els conceptes allà exposats.

Des del meu punt de vista l'utilització d'aquest hauria d'ésser una combinació de totes les eines i possibilitats que ens aporta i que d'alguna manera faciliti la interacció entre professorat i alumne. Tot això amb l'únic objectiu d'optimitzar el processos d'ensenyament aprenentatge.

Això sí la utilitat que se li pot donar a infantil la trobo espectacular perquè crec que és una eina molt atractiva i divertida pels infants. De totes maneres crec que haurem de controlar bastant el tema de la possible distracció no saturant massa de colors i imatges l'eina perquè no provoqui en aquests un efecte no desitjat i la pèrdua de la seva finalitat educativa.

Fòrum 1.Reflexió sobre el vídeo un segle de tecnologies.
















En general, l’exposició d’aquest avi m’ha semblat   molt tendre i interessant. M’ha cridat l’atenció l’actitud encuriosida i desperta envers les noves tecnologies i l’evolució que han sofert des de la seva perspectiva.

M’ha agradat molt el recorregut que fa de la seva experiència de vida amb els diferents mitjans: des del tema de la fotografia, passant pel telèfon, fins a arribar al mòbil o a internet o els mitjans de transport (cotxe, avió).

Està clar que hem passat  de formes molt rudimentàries i costoses per comunicar-nos o desplaçar-nos, o per realitzar determinades feines com les del camp, a mitjans o recursos tecnològics molt ràpids, quasi fugaços, amb els quals pots, en un interval de temps molt curt, tenir una conversació o una imatge de persones que estan a milers de kilòmetres.

De totes formes, a vegades, si que és veritat que no tenim la suficient consciència del pas del temps. La realitat és que ha estat necessària quasi tota una vida per arribar a on estem. Aquesta evolució la podem observar en el cas d’aquest home que ha pogut viure aquesta transformació tan espectacular i en part apropar-se a la seva manera.

 Per tant, hem de tenir en compte, que haurà molta gent que també segur ha quedat relegada o apartada com a conseqüència d’aquest desenvolupament tecnològic, degut com vàrem veure l’altre dia a classe, a l’analfabetisme funcional que produeix aquest avanç. El que succeeix és evident,  si un no està al dia de l’ús i posta en marxa d’aquestes tecnologies d’alguna manera, el que provoca són certes desigualtats a nivell social, econòmic i cultural.           

Per últim, m’agradaria destacar que les noves tecnologies i els seus avanços han aportat moltes avantatges a la nostra qualitat de vida i a les nostres formes de comunicació, però també, ens han allunyat de les formes de comunicació essencials pels essers humans, l’afectivitat i el contacte més proper.

Competències digitals del professorat. Jordi Adell

 Fòrum 2. Competències digitals. Vídeo de Jordi Adell.

















Després de visionar el vídeo de Jordi Adell sobre   les competències digitals dels professors, crec important destacar o almenys és el que l’autor penso que vol transmetre a l’igual que han comentat les meves companyes, que l’adaptació a la digitalització és un procés que requereix un temps llarg, i pot ser com destaca, no es tracta de portar la tecnologia a un centre i al dia següent tenir aquesta competència adquirida.

El que personalment trobo interessant de destacar és si realment d’aquestes cinc fases que ens presenta Jordi Adell (accés, adopció, adaptació, apropiació i innovació) realment tothom arriba fins la d’apropiació??,  ja que la d’innovació considero que arribaran aquelles persones que en principi tinguin una habilitat especial amb les TIC. Personalment crec que per arribar fins a la fase d’apropiació requereix depenent de les habilitats personals, de l’esforç i motivació de cadascú, una dedicació i implicació personal elevadíssima tenint en compte el nivell inicial de qual parteix cadascú.

El que està clar és que si el professorat desitja adquirir aquesta competència a part del temps i la dedicació ha de tenir clar quines són les seves fites a aconseguir amb l’alumnat i amb un mateix com a docent, penso que aquest és el primer pas per poder construir i formar als alumnes de cara a la societat actual, la societat de la informació.

TEMA 3.POSSIBILITATS DIDÀCTIQUES DE L'ORDINADOR I LES XARXES

LES TICS EN LA COMUNICACIÓ FAMÍLIA - ESCOLA

Les TIC són recursos que ens poden ajudar a que la comunitat escolar pugui arribar a l’entorn on està immersa: entorn immediat o a la societat en general, i en concret, a la família de l’alumne que també forma part de la comunitat escolar i de la població on està ubicada l’escola.

La participació de la família  a nivell cognitiu, social com emocional és bàsica. Per això, les eines multimèdies poden ser recursos que acostin als pares a la formació del seus fills i a estar immersos dins la comunitat escolar com un membre més d’aquesta.

Per exemple, una forma multimèdia d’entaular comunicació amb les famílies podria ser el bloc educatiu. Mitjançant aquesta eina es podria mostrar als pares que s’està fent a l’escola amb els seus fills, per exemple, quins coneixements, habilitats i actituds s’estan transmetent mitjançant la feina diària feta a classe.

 I per una altra banda, les famílies podrien participar en l’educació dels seus fill ajudant-los en aquelles activitats o tasques que han de reforçar també a través del bloc amb determinades activitats o pàgines de consulta que els puguin facilitar els docents.

També es poden habilitar espais virtuals, com fòrums, mitjançant eines com el moodle, que és la fem servir nosaltres a la universitat,  on els pares puguin realitzar comentaris sobre dubtes o noves aportacions sobre determinats temes que siguin d’interès pels infants i pels propis pares i que contribueixin a la millora de la comunicació d’aquest nou espai familiar.

Penso que aquestes eines, en concret, son còmodes, ràpides i eficaces pels pares i mares de la societat actual tenint en compte que aquests per les demandes laborals i horàries en  moltíssimes ocasions no poden acudir a tutories presencials i fer un seguiment continu de l’experiència escolar dels seus propis fills. En aquest en concret pot despertar l’interès i la motivació d’aquests per seguir el que s’està fent diàriament a l’aula i per tant, incidir en el procés d’aprenentatge d’aquests.

Pel contrari també penso que les noves tecnologies poden desfavorir la comunicació família-escola. Una de les principals raons i com vàrem comentar al primer tema és que no totes les famílies disposaran dels mateixos recursos econòmics i per tant no tindran accés a les noves tecnologies ja que el seu cost és elevat, si tenim en compte, que a part dels aparells (ordinador, ipod, etc.) necessiten d’una connexió que és addicional i mensual a internet. Evidentment i lligant amb aquesta idea si no pots tenir accés a internet tampoc podrà formar-te ni aprendre el que comporta la digitalització, així que estaràs en desavantatge amb la resta de famílies i la societat en general.

Està clar que amb les noves tecnologies també es perd la relació directa personal i sociabilitzadora que dóna el cara a cara. I degut a això, podria ser que els pares també s’acomodin a enviar un e-mail i que perdin l’interès de visitar el centre i fer un seguiment més acurat de l’ambient escolar.

Per últim m’agradaria destacar que un factor clau seria la motivació dels pares envers l’educació dels seus fills, també farà que s’impliquin a tots els nivells, tant en la formació de les TIC com seguir en contacte de totes les formes possibles amb l’escola i el formar part d’aquesta.

En conclusió seria interessant puntualitzar la revolució que suposa la era de la digitalització dins l’escola. En general tothom necessitem molta formació i interès en aquests nous projectes que certament han contribuït a facilitar i millorar molt els processos de comunicació entre els diferents agents de la comunitat escolar i del món sencer. El més important seria saber fer una bona optimització d’aquests, minimitzant i controlant els efectes negatius que poden influir en la nostra tasca.

Aquí deixo l'enllaç d'un dels articles que m'ha ajudat a ampliar informació de cara a la reflexió.

Article sobre les TIC com a estratègia per enfortir el vincle familiar