PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA

Definició  i algunes utilitats de la pissarra digital:

La pissarra digital  Interactiva és, segons Manuel G. Vuelta,” un ordinador connectat a un videoprojector, el vídeo projecto projectarà la imatge que tenim a l’ordinador sobre qualsevol superfície, el que passa  és que si la superfície de projecció és una pissarra digital interactiva pot situar-se davant la pissarra i amb un llapis electrònic, pot fer anotacions i  a la vegada controlar l’ordinador. El llapis té la punta que fa de botó esquerra de l’ordinador, mentre que els botons laterals: un fa de doble clic i l’altre fa la funció de botó dret. En definitiva el professor pot tenir un llapis que fa de ratolí a la seva mà. Important tot el que està fent a la pissarra digital Interactiva ha quedat guardat. Amb aquestes dades les poden imprimir o enviar per correu electrònic o exportar-los a qualsevol format.

Un dada important és que l’alumne en cas que no pugui venir a classe pot seguir la classe via Internet el que estem fent a classe.

Per una altra banda Manuel G Vuelta ens mostra una pissarra digital Interactiva portàtil que mitjançant bluetooth pot connectar-se amb la que tenim fixa a l’aula. Segons aquesta en Manuel G. Vuelta és molt fàcil treballar amb la pissarra digital Interactiva: A mesura que vas canviant algunes funcions, la pissarra es va adaptant, per exemple, amb el simulador pots realitzar circumferències i encara que no estiguin ben fetes els pots corregir perquè quedin tal qual o fer exercicis de simulació per explicar que és in pèndol.

Objectius i recursos didàctics de cara a l'educació infantil:

Motivació del professorat i de l’alumnat.

Aprenentatge més significatiu.

Els alumnes tenen un paper més actiu.

Resolució de problemes d’aprenentatge.

Renovació dels processos d’ensenyança-aprenentatge.

Treball cooperatiu a l’aula degut a la visualització de la informació conjunta per Internet, per exemple.

Aplicacions didàctiques de la pissarra digital Interactiva:

La pissarra digital té diferents aplicacions com hem pogut observar:

·         La PDI com a pissarra digital blanca o com pissarra tradicional. Aquesta forma d’utilitzar-la fa que nosaltres no tinguem cap imatge per projectar i podem utilitzar algunes aplicacions per anar omplint la pissarra com escriure, fer dibuixos, formes, etc.

·         La PDI com a eina de suport per anar realitzant explicacions amb el retolador i e pot anar fent anotacions per ampliar o complementar les seves aplicacions (per exemple subratllant una paraula, o remarcant alguna frase que ens interessi).

·         Utilitzar la PDI explorant totes les funcions de la barra d’eines flotants per complementar les explicacions o afegir detalls importants, auto-formes, per buscar informació per internet mitjançant el teclat virtual.

·         El reflector fixar-se en una part concreta de la pantalla mentre les altres parts estan obscures; la lupa que augmenta el zoom dels continguts projectats a la pantalla.

Reflexió:

Hem pogut observar les diferents aplicacions que pot tenir la pissarra digital en funció de les eines que ens presenta.

Em sembla interessant a l’hora d’utilitzar aquesta eina a l’aula fer una diferència semàntica entre recursos i activitats abans de comentar quin tipus d’activitats o aplicacions es podrien realitzar a educació infantil.

El recurs és aquell contingut que ens permet realitzar les nostres activitats: imatges, sons, mapes conceptuals, etc.

Les activitats contenen objectius, continguts i una avaluació que si no ho hem pogut planificar nosaltres no estarà adaptat al que volem fer possiblement. Depèn quines activitats ja estan fetes i no es poden adaptar.

Per tant, jo crec que una part important quan utilitzem els recursos disponibles que ens pot aportar la pissarra digital seria: primer conèixer bé les seves aplicacions i després, confeccionar nosaltres les nostres pròpies activitats que estiguin adaptades al nostre context escolar i als nostres alumnes.

Estem quasi a final de quadrimestre...

Pràcticament ens trobem en la recta final del quadrimestre, vàrem concloure les classes teòriques i pràctiques aquesta  setmana passada, fa tres o quatre dies enrere.

Seria interessant començar assenyalant el recorregut que hem fet des de principi de curs fins ara... Hem conegut més a fons el que representa la societat de la Informació i a quins avanços al llarg de la història es remunten a aquesta com: la impremta o el telègraf, etc. A la par les avantatges i inconvenients que aquesta reporta com el tema de la bretxa digital (les desigualtats que crea la digitalització) i el paper que pot jugar a l’escola en aquest tema, ajudant a compensar aquestes diferències tan marcades que poden existir a la Societat de la Informació.

Per aquest motiu, i per la importància que abasten dins l’actualitat, és tan necessària la formació dels docents i no només en competència digital, sinó en metodologies i en la pràctica diària dins l’aula. Encara i així aquesta continua essent la pedra angular, com emprar-les correctament a classe, com ensenyar als nostres alumnes a seleccionar i reutilitzar correctament aquesta informació, què fer amb tota la informació que trobem concretament, com sabem si realment és certa o no, són interrogants difícils de contestar, qüestions essencials a l’hora d’integrar les TIC a l’aula i poder tenir-les en compte com a eines d’ensenyament-aprenentatge.

De totes formes, encara queda molt de camí per recórrer, molta feina que fer com a futurs professionals de l’educació, si nosaltres creiem en les eines que manegem, encara que no exemptes de dificultats i d'inconvenients com tot el que és nou, aconseguirem que part del entorn es motivi i s’integri per poder moure’ns  i participar de forma activa en el nostre dia a dia.

Penso que si no incidim o busquem sortides reals d’integració de les noves tecnologies, tindrem les aules plenes d’ordinadors, Tablets, pissarres digitals, però no avançarem gaire en la societat en la qual vivim, i per tant, viurem en un desfasament continu entre el que hi ha a l’escola i fora. Per tant, hauríem de reflexionar primer com a docents i després com a ciutadans que és el què podem fer per millora aquesta situació.

LA COMUNICACIÓ EN UN CENTRE

La comunicació a un centre i a qualsevol organització que estigui formada per grups de persones és una eina essencial per poder coordinar-se i per dur a terme la feina, a part de com a eix principal de les relacions que es teixeixen dins d’aquesta.

Com a mestres és molt important que tinguem en compte quina relació volem establir amb l’entorn on ens movem ja que no mantindrem les mateixes relacions amb altres mestres que amb la direcció o amb els pares.

De cara als pares necessitaríem en primer lloc exposar les activitats que es fan a classe al dia a dia, els interessos dels seus fills, les necessitats que tenen, a part de demanar la seva participació en diferents actes o programacions que es facin a l’escola, en definitiva que formin part de l’escola, que se’ls doni l’oportunitat de participar i que puguin seguir el progressos que facin els seus fills a llarg de tot el curs escolar.

En referència als mestres, als companys de feina en aquest cas, personalment m’agradaria demanar col·laboració i coordinació constant a l’hora de programar activitats sobre tot al cicle d’Infantil depenent de les línies que hi hagi seria important acordar treballar en una mateixa direcció educativa perquè es vegi unió i coherència.

Finalment, amb la direcció que puguin tenir en compte les necessitats del professorat com a professionals i com a persones: recursos per poder desenvolupar de la forma més òptima la nostra feina a l’aula, suport de cara a conflictes o dificultats que puguin sorgir amb altres companys,  amb les famílies o els alumnes, supervisió constant de la feina que es va fent, etc.

Si per tal comunicar-me volgués fer servir les TIC per a diferents nivells de comunicació com hem vist, suposo que per a cada via utilitzaria recursos diferents i el més efectius possibles per crear un bon canal de comunicació.

Per exemple per comunicar-me amb els meus companys compartir carpetes o informació virtual mitjançant eines com el google docx, el dropbox o una wiki depenent de la utilitat si és per compartir informació o per realitzar un projecte comú on tothom pot anar afegint informació.

Per una altra banda amb les famílies podríem fer servir la web de centre per tal que estiguin informats sobre el centre i en què consisteix el projecte que s’està duent a terme. Mitjançant l’email una forma complementària a les tutories que es poden fer cara a cara. També mitjançant un bloc que ajudi als pares a integrar-se en la vida de l’aula i també relacionar-se amb altres famílies.

Per poder disposar de totes aquestes eines seria interessant que el Centre proveís de material suficient i disposes dels recursos econòmics i professionals necessaris per dur-lo a terme: ordinadors a l’aula, connexió a Internet, projectors, pissarres digitals, etc. I per una altra banda la suficient formació dels docents i adaptació de la metodologia per poder adaptar-ho a l’aula de forma diària.

En definitiva, les avantatges que ens poden aportar actualment les TIC de cara a millorar la comunicació són moltíssimes. Si pensem que la informació es pot transmetre al moment és fascinant, ja que si tens una urgència i vols pots enviar un missatge que l’altra persona el rep quasi instantàniament. Per una altra banda la comoditat, per exemple en els cas dels pares, que poden consultar la informació en el moment que desitgin, sense tenir que anar presencialment a l’escola cada vegada que volen assabentar-se de certes qüestions. Així com veien les TIC es poden facilitar molt les nostra comunicació i les nostres relacions.

NECESSITATS O MOTIVACIONS EN RELACIÓ A LA FEINA EN UN CENTRE ESCOLAR

Després de realitzar una pràctica a classe que va consistir en un debat on intervenien tres grups molt implicats en l'àmbit educatiu: els mestres, els centres i el govern, com a conclusió d'aquest, la professora va plantejar la dificultat existent en el que demana cada grup per poder dur terme el correcte funcionament d'un centre escolar. I en referència aquesta dificultat ens va fer la següent pregunta per reflexionar al bloc:

- Què t'agradaria o necessitaries perquè et motivessin en un centre?

En un principi, m’agradaria aclarir que considero que la motivació és un motor que ha de néixer d’un mateix per tal de tirar endavant qualsevol activitat, projecte o tasca que un desitgi realment. Partint d’aquesta base, la motivació, ja seria necessari haver-la desenvolupat o treballat mínimament abans d’arribar a un centre.

Encara i així està clar que en la motivació influeixen moltes altres variables com serien les experiències  en relació, en el nostre cas, a la preparació prèvia, és a dir, els estudis de Grau. Personalment, si  he de basar la meva motivació en l’experiència que he viscut des de l’inici dels meus estudis fins a dia d’avui, podria dir que una la teoria està molt allunyada de la pràctica. El que voldria reflectir amb això és que et fan creure la quantitat de possibilitats que té l’educació i tu com a docent futur podries aplicar per millorar l’aprenentatge dels infants. Després t’adones que moltes de les teories són un tant utòpiques i que molta de l’educació que estàs rebent com a estudiant és  tant o més tradicional en molts aspectes del que realment t’havies imaginat o t’havien fet creure. Com a conseqüència la teva motivació que en un primer moment era alta, acaba baixant, o en el meu cas concret ha estat així.

Després d’aquestes vivències, i tenint en compte que un ha de mirar cap a endavant amb  il·lusió i optimisme, traient, això sí, l’aprenentatge més positiu del que has viscut durant tants d’anys de formació, podria dir que crec que sí que estic ben formada i sé que no m’agradaria ser com a futura docent després d'haver tingut tants de models de professorat, a l’igual que sé el que sí  m’agradaria fer dins l’aula.

Per una altra banda, també és cert que al centre on em toqués anar, m’encantaria trobar-me amb alguna o algunes persones motivades, innovadores, creatives que em traspassessin part del les seves experiències i coneixements, i a la vegada poder compartir les meves idees i aportacions amb elles. Sóc conscient que a l’igual que als estudis de Grau, en qualsevol centre trobaré persones de tot tipus i condicions. No sempre serà fàcil entendre’m amb totes, ni coincidir en preferències i formes de treballar.

Una vegada aclarit que cap centre ni situació de feina ni de qualsevol altre tipus, serà mai utòpica ni perfecta, evidentment, considero com a requisit essencial o mínim, per tal que les persones que formin part de qualsevol empresa o col·lectiu estiguin motivades: per una banda hauria d’establir-se una comunicació fluïda entre tota la comunitat escolar i després que cadascú es sentís escoltat i valorat per les persones que t’envolten.

El plaer de les TIC a l l'Educació Infantil

Al llarg de l’assignatura hem anat veient la importància de l´ús de les TIC a l’escola. La primera raó està relacionada amb el terreny que han anat guanyant les noves tecnologies a la nostra societat.

L’objectiu principal a l’escola, potser no és tant introduir-les perquè els nostres alumes siguin competents dins l’aula només, sinó per a una formació permanent al llarg de la seva vida i com a futurs ciutadans, és a dir, aquests infants que seran futurs adults sàpiguen fer un bon ús d’aquestes i així poder incidir sobre el nostre món de manera positiva i reflexiva el dia de demà.

L’ús que poden fer de les TIC és molt divers, per aquest motiu l’escola, en conjunt amb la comunitat que l’envolta, ha d’oferir la formació corresponent tant al professorat com a les famílies dels alumnes perquè aquests també aprofitin i optimitzin els recursos que ens poden aportar aquestes eines de cara fins i tot a millorar els processos d’aprenentatge.

L’escola ha de ser innovadora, però està clar que una bona integració de les TIC, i nosaltres com a futurs docents ho hauríem de tenir molt en compte, no és utilitzar aquestes eines de qualsevol manera o amb finalitats lúdiques per entretenir als infants en determinats moments. Una integració real requereix d’uns objectius molt marcats, del disseny d’activitats amb finalitats educatives i que aquestes estiguin relacionades amb els continguts que s’estan treballant a classe.

Per tant, de cara a una bona pràctica docent hauríem de ser creatius i conscients de la feina que suposa el dissenyar activitats aprofitant els recursos que ens ofereixen, per exemple internet o altres eines com el power point, les tablets, etc.

Crec que els mestres hauríem de desenvolupar certa curiositat envers tot el que poden realitzar amb les TIC i d’aquesta forma transmetre’ls als nostres alumnes les mateixes ganes d’experimentar. Està clar que no tothom tindrà el mateix interès, ni les mateixes destreses i que serà un cost addicional de temps i aprenentatge, però que si realment tenim clar perquè ho fem, el resultat pot ser fabulós.

TALLER DE PRESENTACIÓ POWER POINT II

En aquest segon taller  vàrem començar a dissenyar un segon power point que serà el de les activitats. El muntatge en si no m'ha semblar difícil el que m'ha creat molta curiositat ha estat com serà muntar activitats en un power point ja que no ho he fet mai.

Penso que serà complicat ja que hi ha moltes parts d'aquesta eina que desconec, però si que tinc ganes de poder utilitzar-les perquè suposo que de cara a les pràctiques em serà molt útil depèn que pugui o vulguir fer.

L'altre dia i enllaçant amb el tema del power point, quan vaig començar a realitzar la valoració d'un dels jocs multimèdia vaig descobrir la quantitat de recursos innovadors que un pot desenvolupar en aquest camp de l'educació i no només com a mestre sinó també  a altres professions. Personalment a mi m'atreu molt el camp de les N.E.E. i se'n van ocórrer moltes idees de cara a treballar amb aquells infants que tenen problemàtiques d'aprenentatge i que l'ordinador els pot ajudar a motivar i millorar en molts aspectes.

Així que puc dir que aquesta eina m'està resultant tot un descobrint per molts motius, acadèmics i professionals. Espero en un futur no molt llunyà posar en pràctica tots aquests coneixements i poder anar valorant i adaptant la meva feina segons vagi sortint.

Fitxa d'avaluació

FICHA DE CATALOGACIÓN Y EVALUACIÓN MULTIMEDIA

Grupo de trabajo "Didáctica y Multimedia" - UAB (2001)

---

FICHA DE CATALOGACIÓN Y EVALUACIÓN MULTIMEDIA

1.- Identificación: Se pretende identificar el producto 

FICHA DE CATALOGACIÓN Y EVALUACIÓN MULTIMEDIA © DIM-UAB/2001

Título del programa (+ versión, idiomas): Letras de colores. Castellano. Autores/Productores (+ e-mail): Consejería de Educación, Formación y Empleo de la Comunidad Valenciana Colección/Editorial (+ año, lugar, web): Comunidad Valenciana 2008-2009. Web: http://www.gva.es

si es un material interactivo on-line: Dirección URL: http://mestreacasa.gva.es/web/concurso09/17? LIBRE ACCESO:  X SI ð NO -///- INCLUYE PUBLICIDAD: ð SI X NO

Temática (área, materia... ¿es transversal?): Lectoescritura. Pienso que no es transversal en este caso porque solamente se trabaja un área, la lectoescritura. Objetivos: explicitados en el programa o la documentación: - Potenciar el aprendizaje de la lectoescritura utilizando todos los recursos TICS disponibles en el aula. -Motivación de los alumnos hacia el aprendizaje de la lectoescritura mediante recursos atractivos  y propios de la sociedad tecnológica en la que viven. -Diseñar un recurso para la enseñanza de la lectoescritura que integre todos los procesos que intervienen en su adquisición (discriminación visual…) y sea adecuado a los diferentes  ritmos de aprendizaje. Contenidos que se tratan: (hechos, conceptos, principios, procedimientos, actitudes)   Los contenidos en principio hacen referencia sobre todo a procedimientos sería de algún modo poner en práctica los conceptos aprendidos. En definitiva el usuario tiene que ejercitar determinadas habilidades perceptivas (visuales o auditivas) y/o psicomotoras  para poder ejecutar con éxito la tarea, mientras en algunas actividades va probando hasta dar con la respuesta correcta. .Destinatarios: Este juego interactivo va dirigido a niños de  Segundo Ciclo de Educación Infantil. En este caso en algunas actividades dependiendo del nivel, en referencia a niveles superiores, el niño requiere de un aprendizaje previo de las letras ; reconocimiento de lo que es una palabra y la estructura sintáctica de una oración para la correcta ordenación de los elementos que la componen. Un previo entrenamiento auditivo del sonido de las letras para su posterior reconocimiento y un trabajo también de asociación de ciertos sonidos vocálicos o consonánticos a ciertas palabras. También es necesario poseer determinadas habilidades psicomotoras  para poder llevar a cabo actividades que requieren de la puesta en práctica de la psicomotricidad fina como seria repasar trazos o letras mediante la utilización del ratón. . (etapa educativa, edad, conocimientos previos, otras características )

(subrayar uno o más de cada apartado) TIPOLOGÍA: PROGRAMA DE EJERCITACIÓN - PROGRAMA TUTORIAL  JUEGO / TALLER CREATIVO ESTRATEGIA DIDÁCTICA:  EXPLORACIÓN GUIADA FUNCIÓN: EJERCITAR HABILIDADES - INSTRUIR - INFORMAR - MOTIVAR - ENTRETENER

Mapa de navegación y breve descripción de las actividades: . Mapa de navegación: La forma de organizar la información es lineal, porque  el usuario no puede acceder desde la misma actividad que está realizando  a la siguiente directamente como si estuviera enlazada, sino que para pasar a la siguiente, tiene primero que acabar toda la actividad y a continuación,  volver al menú de inicio y hacer clic en la siguiente actividad para poder continuar.   .Las actividades expuestas en este juego interactivo siguen la siguiente estructura: Trazos. Consiste en repasar formes con un rotulador virtual, y cuando acabas el primer ejercicio el niño tiene que pulsar un objeto y así podrá pasar al segundo ejercicio. Grafía de vocales. Consiste en repasar la forma de cada vocal, siempre siguiendo y respetando la direccionalidad del modelo expuesto. Dos niveles: uno de mayúscula y el otro de minúscula. Grafía de consonantes. Consiste en repasar la forma de cada consonante. Al finalizar cada actividad el alumno tendrá que pulsar un objeto que sale a la derecha de la pantalla y entonces saldrá un dibujo. Frases. Consiste en leer palabras que forman una oración y saber cuál es el orden que sigue la estructura sintáctica básica, para que posteriormente el alumno pueda ordenar los elementos dados de la frase. El primer nivel consta de palabras y dibujos y el segundo sólo se utilizan palabras. Palabras. La actividad trata de leer las palabras y asociarlas a su significado, tanto por la ruta visual como la fonológica. Nivel 1 palabras en mayúsculas, Nivel 2 palabras en minúscula. Discriminación visual. Consiste en  diversas tareas de discriminación: reconocer una letra dentro de una palabra; presentación de una palabra y reconocerla entre varias; identificar la grafía minúscula correspondiente a una grafía mayúscula presentada. Diferentes niveles. Discriminación auditiva. Actividades de distinción de sonidos que consisten en: Sonidos cotidianos: Se trata de pulsar el altavoz y después señalar el objeto que corresponde al sonido emitido por éste. Sonidos vocálicos: Se trata de pulsar el altavoz y después señalar a que vocal pertenece dicho sonido. Sonidos consonánticos: Se trata de pulsar el altavoz y después señalar a que consonante pertenece dicho sonido. -Valores que potencia o presenta: El trabajo es guiado, pero también a la vez autónomo ya que los usuarios pueden ir probando hasta llegar a la respuesta correcta sin tener que repetir una y otra vez el ejercicio cosa que puede desmotivarlos o despistarlos de la tarea inicial. También huye de competitividad ya que según la guía didáctica se adapta a diferentes ritmos de aprendizaje.

(subrayar uno o más de cada apartado) DOCUMENTACIÓN: GUíA DIDÁCTICA -///- ON-LINE SERVICIO DE TELEFORMACIÓN Y ASISTENCIA:  POR INTERNET REQUISITOS TÉCNICOS: SONIDO - INTERNET -///- PC Otros (hardware y software):: Pizarra digital interactiva, proyector, ordenador portátil, etc.

 

2.- Valoración: Cuando ante una característica consideramos que el programa tiene buen comportamiento o un comportamiento adecuado, contestaremos CORRECTA; en caso contrario contestaremos BAJA. Si el programa tiene un comportamiento "muy bueno" contestaremos ALTA; si es "extraordinario", casi inmejorable marcaremos EXCELENTE.

ASPECTOS FUNCIONALES. UTILIDAD               marcar con una X
. Eficacia (puede facilitar el logro de sus objetivos Relevancia de los aprendizajes que facilita. Facilidad de uso e instalación (entorno amable) Versatilidad (modificable, niveles, ajustes, informes) Enlaces i canales de comunicación (si es un material interactivo on-line) Documentación (si tiene y se ha utilizado) Servicio de teleformación y asistencia (si tiene y se ha utilizado)	EXCELENTE	ALTA	CORRECTA	BAJA
	.	.X	.	.
	.	.	X
	.	.	.X	.
	.	.	.	.X
	.	.	.X	.
	.	.X	.	.
	.	.	.	.
ASPECTOS TÉCNICOS Y ESTÉTICOS
Entorno audiovisual (presentación, pantallas, sonido, tipo de letra) Elementos multimedia (calidad, cantidad) Contenidos (calidad, profundidad, organización) Originalidad y uso de tecnología avanzada Navegación (fiabilidad, eficacia, velocidad adecuada...) Interacción (tipo de diálogo, entrada de datos, análisis respuestas)	EXCELENTE	ALTA	CORRECTA	BAJA
	.	.X	.	.
	.	.	.X	.
	.	.	.X	.
	.	.X	.	.
	.	.	.X	.
	.	.	.	.X
ASPECTOS PEDAGÓGICOS
Capacidad de motivación (atractivo, interés) Adecuación al usuario (contenidos, actividades) Enfoque aplicativo/ creativo de las actividades Posibilita el trabajo cooperativo, da facilidades para este Autoaprendizaje fomenta iniciativa,toma decisiones Recursos para buscar y procesar datos Tutorización y evaluación (preguntas, refuerzos) Recursos didácticos (actividades, organizadores)	EXCELENTE	ALTA	CORRECTA	BAJA
	.	.	.X	.
	.	.	.X	.
	.	.	.	.X
	.	.	.	.X
	.	.	.	.X
	.	.	.X	.
	.	.	.X	.
	.	.	.	.
RECURSOS DIDÀCTICOS QUE UTILIZA:                                                                           marcar uno o más
INTRODUCCIÓN ORGANIZADORES PREVIOS: En un principio las actividades están expuestas en forma de nube  para ir pulsando sobre ellas y entrar directamente a hacer el ejercicio. IMÁGENES: Utilizan imágenes para representar en que consiste el ejercicio. Y también para reflejar los diferentes niveles que tiene la actividad. EJERCICIOS DE APLICACIÓN RESÚMENES: En la página principal si haces clic en guía docente hay un resumen sobre la guía donde expone su estructura, objetivos, actividades, etc.
ESFUERZO COGNITIVO QUE EXIGEN SUS ACTIVIDADES:                                       marcar uno o más
CONTROL PSICOMOTRIZ: Es necesario que sepan utilizar y mover el ratón siguiendo la forma de la líneas tanto para la actividad de los trazos como las de las letras. MEMORIZACIÓN / EVOCACIÓN: En los ejercicios de discriminación se hace necesario que el niño reconozca la vocal o la consonante que se le presenta en la palabra que se le indica abajo. Para esto es necesario haberla memorizado anteriormente y después evocarla para señalarla al igual que ocurre con el reconocimiento de palabras, tarea que implica mayor dificultad. También ocurre lo mismo con la discriminación auditiva. COMPARACIÓN/RELACIÓN: Este tipo de actividades también implica relacionar el modelo que ha aprendido el niño de la vocal, letra o palabra y compararlo, relacionarlo con el que se le presenta en los ejercicios. El ejercicio de la ordenación de las frases también implica comparar el modelo visual que se da desordenado con la corrección que se facilita a nivel oral de cómo debería ser. EXPLORACIÓN Y EXPERIMENTACIÓN: En el ejercicio de las frases sí que tendrían que experimentar o explorar para averiguar cuál es el orden correcto. También el ejercicio correspondiente a las palabras tienen que ir probando las diferentes opciones hasta dar con la palabra que corresponde con el modelo.
OBSERVACIONES
Eficiencia, ventajas que comporta respecto de otros medios: Considero que es una herramienta atractiva por los colores, el sonido y la cantidad de imágenes que tiene. Ofrece instrucciones textuales y también auditivas teniendo en cuenta   que gran parte de este grupo de edad no dominan la lectoescritura. Supongo que otros programas no tienen un objetivo tan definido y claro a nivel educativo como éste que trabaja un área curricular como es en este caso la lectoescritura. Y por esta razón incluye al inicio una guía didáctica donde especifica la estructura, temática y objetivos de ésta. El tratamiento de errores no es brusco, sino que es un sonido que indica que es incorrecto y el niño puede seguir probando hasta encontrar el sonido que es diferente e indica la respuesta correcta. Tampoco y en referencia al tratamiento de los errores el niño no tiene que ir repitiendo la actividad constantemente, de esta manera no se desvía la atención de la actividad principal, sino sería fácil que perdiera el interés rápidamente. Problemas e inconvenientes: El botón del menú está escrito en letra, no viene representado por ningún icono, por lo tanto, seria un gran inconveniente para aquellos niños que no dominen la lectoescritura, y en esta etapa, dependiendo del curso habrá algunos que seguramente que no. Sólo existe una único icono para continuar, pero no para retroceder, cuando acabas la actividad siempre tienes que volver al menú que te lleva a inició. También a veces hay muchos iconos para realizar una misma actividad de un mismo tamaño y eso puede confundir al niño. A veces la ubicación de los botones no es la misma para cada actividad, sería importante tener en cuenta porque el niño puede ser que se quede con el esquema de la actividad anterior y pueda cometer errores o confundirse con facilidad.   A destacar (observaciones)... . Sólo hay dos niveles para según que actividades y dependiendo de la actividad, éstos niveles pueden ser muy dispares. Sería conveniente, según mi criterio, ofrecer más niveles intermedios teniendo en cuenta que abarca el segundo ciclo de Infantil que puede ir de 3 a 6 años y el nivel madurativo puede variar considerablemente. Por lo tanto, especificar la edad concreta a la que va destinada cada actividad porque el nivel va subiendo en según que actividades. . Por último, sería interesante que incluyeran actividades un tanto más creativas y de innovación para los niños. Por ejemplo, que a través de tener el abecedario pudieran hacer construcciones ellos de palabras conocidas o de una temática concreta y así también trabajar otras áreas del currículum de forma globalizada.
VALORACIÓN GLOBAL	EXCELENTE	ALTA	CORRECTA	BAJA
	.	.	.X	.